Всемирная организация здравоохранения (ВОЗ / WHO) · Publications

Programa de Treball Europeu, 2020–2025: unitat d’acció per a una millor salut

Всемирная организация здравоохранения
Открыть оригинал документа

Полный текст размещён на сайте публикующей организации. lawenc.com индексирует метаданные и ведёт на официальный источник.

Полный текст

Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud 3 PROGRAMA DE TREBALL EUROPEU 2020-2025 UNITAT D’ACCIÓ per a una MILLOR SALUT Sinopsi El Programa de Treball Europeu , 2020-2025 - “Unitat d’acció per a una millor salut a Europa” (PTE) estableix les prioritats per als propers cinc anys a partir del que els ciutadans de la Regió esperen legítimament de les seves autoritats sanitàries. La gent vol que les autoritats garanteixin el dret a un accés universal a una atenció de qualitat sense por a les dificultats financeres; volen que ofereixen una protecció eficaç contra les emergències sanitàries; i volen poder prosperar en comunitats sanes, on les accions de salut pública i polítiques públiques adequades garan- teixin una vida millor en una economia de benestar. Les persones, cada vegada més, i amb raó, exigeixen a les seves autoritats sanitàries que compleixin aquestes expectatives. El PTE presenta una visió de com l’Oficina Regional de l’OMS per a Europa pot ajudar les autoritats sanitàries dels Estats Membres a afrontar aquest desafiament, a cada país i a la Regió de manera col·lectiva. © World Health Organization 2021 Alguns drets reservats. Aquesta obra està disponible en virtut de la llicència 3.0 OIG Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual de Creative Commons (CC BY-NC-SA 3.0 IGO; https://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/igo). D’acord amb les condicions de la llicència, es permet copiar, redistribuir i adaptar l’obra per a fins no comercials, sempre que se citi correcta- ment, com s’indica a continuació. En cap ús que es faci d’aquesta obra s’ha de donar a entendre que l’OMS ratifica una organització, productes o serveis específics. No està permès utilitzar el logotip de l’OMS. En cas d’adaptació, ha de concedir-se a l’obra resultant la mateixa llicència o una llicència equivalent de Creative Commons. Si l’obra es tradueix, s’ha d’afegir la següent nota de descàrrec juntament amb la forma de cita proposada: «La present traducció no és obra de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). L’OMS no es fa responsable del contingut ni de l’exactitud de la traducció. L’edició original en anglès serà el text autèntic i vinculant: European Programme of Work 2020-2025: United Action for Better Health. Copenhaguen: WHO Regional Office for Europe; 2021». Tota mediació relativa a les controvèrsies que es derivin pel que fa a la llicència es durà a terme de conformitat amb el Reglament de Mediació de l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (https://www.wipo.int/amc/es/mediation/rules). Forma de cita proposada. Programa de Treball Europeu, 2020–2025: Unitat d’acció per a una millor salut. Copenhaguen: Oficina Regional de l’OMS per a Europa; 2021. Llicència: CC BY-NC-SA 3.0 IGO. Catalogació (CIP). Pot consultar-se en http://apps.who.int/iris. Vendes, drets i llicències. Per comprar publicacions de l’OMS, vegeu http://apps.who.int/bookorders. Per presentar sol·licituds d’ús comercial i consultes sobre drets i llicències, vegeu http://www.who.int/about/licensing. Materials de tercers. Si es desitja reutilitzar material contingut en aquesta obra que sigui propietat de tercers, per exemple quadres, figures o imatges, correspon a l’usuari determinar si es necessita autorització per tal reutilització i obtenir l’autorització del titular del dret d’autor. Recau exclusivament sobre l’usuari el risc de que es derivin reclamacions de la infracció dels drets d’ús d’un element que sigui propietat de tercers. Notes de descàrrec generals. Les denominacions emprades en aquesta publicació i la forma en què apareixen presentades les dades que conté no impliquen, per part de l’OMS, cap judici sobre la condició jurídica de països, territoris, ciutats o zones, o de les seves autoritats, ni respecte del traçat de les seves fronteres o límits. Les línies discontínues en els mapes representen de manera aproximada fronteres respecte de les quals pot ser que no hi hagi ple acord. La menció de determinades societats mercantils o de noms comercials de certs productes no implica que l’OMS els aprovi o recomani amb preferència a altres anàlegs. Llevat d’error o omissió, les denominacions de productes patentats porten lletra inicial majúscula. L’OMS ha adoptat totes les precaucions raonables per verificar la informació que figura a la present publicació, no obstant la qual cosa, el material publicat es distribueix sense garantia de cap tipus, ni explícita ni implícita. El lector és responsable de la interpretació i l’ús que faci d’aquest material, i en cap cas l’OMS podrà ser considerada responsable de cap dany causat per la seva utilització. Foto de portada: © WHO Dissenyat per: Pointer Creative SRL Programa de Treball Europeu 2020-2025 Unitat d’acció per a una millor salut

Índex Per què un Programa de Treball Europeu? Prioritats globals compartides, èmfasi regional .......... 5 Un mandat polític per al PTE ........................................................................................................ 9 En què se centrarà l’OMS/Europa? Les tres prioritats bàsiques del PTE ...................................... 13 Prioritat bàsica 1. Avançar cap a la CSU ...................................................................................................... 19 Iniciativa emblemàtica 1. La Coalició per a la Salut Mental .....................................................................................26 Iniciativa emblemàtica 2. L’Empoderament per mitjà de la Salut Digital .................................................................28 Prioritat bàsica 2. La protecció contra emergències sanitàries ................................................................. 30 Prioritat bàsica 3. Promoure la salut i el benestar ....................................................................................... 34 Iniciativa emblemàtica 3. L’Agenda Europea d’Immunització 2030 .........................................................................39 Iniciativa emblemàtica 4. Foment d’hàbits més saludables: incorporarperspectives conductuals i culturals .....41 Com pot l’OMS/Europa aconseguir el màxim impacte en cada país? .......................................... 43 Unir els esforços dels associats regionals i mundials ................................................................................ 44 Millorar l’atenció al país: suport directe al lideratge sanitari dels Estats Membres .................................. 46 Alienear-se amb les prioritats bàsiques compartides: una OMS/Europa adequada als objectius .......... 48 Mobilització de recursos ............................................................................................................ 49 Com mesurem el progrés a la Regió? ......................................................................................... 51 Procés de consulta, col.laboració i decisió ................................................................................. 55 Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud4 Abreviatures BOS Divisió d'Operacions Empresarials CHP Divisió de Programes de Salut dels Països COVID-19 malaltia per coronavirus CPS Divisió de Polítiques i Sistemes de Salut dels Països CSE Divisió de Suport i Emergències dels Països CSU cobertura sanitària universal EB Consell Executiu GDO oficina geogràficament dispersa IPPR Revisió Independent de Preparació i Resposta a la Pandèmia MCNUDSs Marcs de Cooperació de les Nacions Unides per al Desenvolupament Sostenible MNT malalties no transmissibles ODS Objectius de Desenvolupament Sostenible PGT 13 Tretzè Programa General de Treball, 2019–2023 PTE Programa de Treball Europeu, 2020–2025 RDO Oficina del Director Regional RSI Reglamentació Sanitària Internacional (2005) WHE Programa d’Urgències Sanitàries de l’OMS Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud 5 © W H O Per què un Programa de Treball Europeu? Prioritats globals compartides, èmfasi regional Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud6 Els Estats Membres de l’OMS a nivell mundial –i a la Regió d’Europa– es comprometen a  implementar tres prioritats estratègiques interconnectades que constitueixen els pilars del Tretzè Programa General de Treball de l’OMS, 2019-2023 (PGT 13): • avançar cap a la cobertura sanitària universal (CSU) • protegir millor les persones contra les emergències sanitàries • Garantir vides sanes i benestar per a tothom a totes les edats. Aquestes prioritats bàsiques estan ancorades als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 i  estan lligades a  tres objectius ambiciosos per a la contribució del sector sanitari als ODS: els objectius de tres mil milions (quadre 1). EM ERGÈNCIES SANITÀRI ES SALUT I BENES TA R Mil milions de persones més es beneficien de Mil milions de persones més amb millor protecció davant d’ Mil milions de persones més gaudeixen de millor CO BE RT UR A SA NITÀRIA UNIVERSAL QUADRE 1. ELS OBJECTIUS DELS TRES MIL MILIONS El PGT 13 està relacionat amb els objectius dels tres mil milions al centre de la contribució del sec- tor sanitari als ODS per al món: • Cobertura sanitària universal per a mil mi- lions de persones més. • Millor protecció per fer front a emergències sanitàries per a  mil milions de persones més. • Millor salut i benestar per a mil milions de persones més. El PTE conforma la contribució de la Regió d’Eu- ropa al PGT 13 i  aquests objectius globals. La Carta de Tallinn: sistemes de salut per a la salut i la riquesa; la Declaració d’Astanà (sobre Atenció Primària de Salut); la Declaració d’Ostrava de la Sisena Conferència Ministerial de Medi Ambient i Salut; i la Declaració de Xangai sobre la Promoció de la Salut a  l’Agenda 2030 per al Desenvolupa- ment Sostenible proporcionen una base sòlida per reorientar el treball de la Regió cap aquestes prio- ritats bàsiques, mentre que la pandèmia COVID-19 afegeix urgència als esforços per assolir aquests objectius. Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud 7 © Lilit Dadikyan Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud8 Després de l’elecció d’un nou Director Regional de l’OMS per a Europa el setembre de 2019 i el nome- nament al Comitè Executiu a la 146a sessió, el febrer de 2020, els Estats Membres de la Regió d’Europa de l’OMS van demanar a l’Oficina regional de l’OMS per a Europa que reorientés la seva tasca cap aquestes prioritats bàsiques. Això va venir acompanyat d’un clam a una acció conjunta per millorar la salut arreu de la Regió mitjançant el Programa de Treball Euro- peu, 2020-2025 (PTE). Dies després, la pandèmia de la COVID-19 va colpe- jar la Regió d’Europa amb una ferocitat inesperada. La pandèmia ha tingut  —i encara està tenint— un 1 L’OMS/Europa consta de l’Oficina Regional de Copenhaguen, Dinamarca; 32 oficines de país, camp i enllaç; tres centres subregionals del Programa d’Urgències Sanitàries (WHE) de l’OMS; cinc oficines geogràficament disperses (OGD); i un Partenariat auspiciat per l’OMS. L’Oficina de l’OMS de Barcelona per a l’Enfortiment de Sistemes de Salut, Espanya, no té el mateix estatus que les OGD, atesa l’absència d’un marc legal acordat per a la presència de l’OMS a Espanya. Tanmateix, hi ha un compromís renovat d’Espanya i de l’OMS per trobar una solució a aquest problema pendent i les negociacions estan en procés amb la participació de l’Oficina del Director General. impacte molt alt en persones i  en comunitats, en els treballadors de la salut, en els sistemes de salut i l’atenció social, en les economies i en la societat en general. Molts lluiten per sortir indemnes d’aquesta prova d’estrès. Les conseqüències econòmiques de la pandèmia afectaran encara més la salut i el benestar de tota la Regió. La crisi de la COVID-19 té implica- cions fonamentals per als sistemes de salut i l’atenció social, per al paper de l’OMS/Europa1 com a  institu- ció i per al PTE. Ha posat en marxa el que esdevindrà una profunda transformació dels sistemes de salut i d’atenció social a la Regió, amb la perspectiva d’un futur digital, innovador, orientat als resultats i centrat en les persones. Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud 9 Un mandat polític per al PTE © W H O Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud10 El PTE fa palesa la determinació de l’OMS/Europa de no deixar ningú enrere i enfortir el lideratge de les autoritats sanitàries de la Regió. No deixar ningú enrere. La presència de desigualtats en sa- lut indica que encara cal fer molt per aconseguir una socie- tat equitativa. Les desigualtats han estat un repte persistent a la Regió d’Europa, tant des d’una perspectiva sanitària com política. L’epidemiologia de les malalties transmissibles a  la Regió fonamenta la importància d’abordar les desigualtats socioeconòmiques, així com la càrrega desigual que suposen les malalties no transmissibles (MNT). Per exemple, el risc de morir prematurament per les quatre principals MNT està per sota del 10% en alguns països, però arriba al 31% en d’altres. Aquestes llacunes persisteixen: la convergència entre països de la Regió continua sent decebedorament lenta i  s’associa amb grans disparitats en la inversió en salut. Això es reflecteix en un progrés estancat, i de vegades un empitjorament, pel que fa a l’equitat en salut a molts Estats Membres. En aquest context, la COVID-19 ha afectat més severament els pobres i els més vulnerables, i ha agreujat les desigualtats preexis- tents. Ha amplificat els efectes de la desinversió social i ha fet palès el camí que les societats encara han de recórrer abans que la salut i l’atenció social tinguin cabuda en una economia de benestar. Aquest malaurat ritme lent de convergència re- gional encara pateix més per la persistència de les diferèn- cies de gènere i socials en els resultats sanitaris als països, l’atenció insuficient a  grans grups de persones vulnerables i els reptes relacionats amb la migració cap a altres països i interna. Per tant, el PTE posa un gran èmfasi a no deixar nin- gú enrere. Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud 11 © W H O / Sergey Volkov Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud12 Lideratge i autoritat. El PTE també subratlla la ne- cessitat de reforçar les capacitats de lideratge de les au- toritats sanitàries. La crisi de la COVID-19 ha impulsat el reconeixement dels sanitaris als ulls del públic en general a la majoria dels Estats Membres. No obstant això, en diversos països, la insatisfacció preexistent s’ha vist agreujada per les dificultats que han trobat les seves autoritats sanitàries per gestionar la cri- si de la COVID-19. A  tota la Regió d’Europa, la gent cada vegada més vol que els governs garanteixin els seus drets fonamentals a una millor salut i benestar; a l’accés a la cobertura sanitària universal; a la vida en comunitats segures, solidàries i saludables; i a la se- guretat sanitària. Les autoritats sanitàries estan cada vegada més preocupades per la desconnexió entre aquestes expectatives legítimes i  l’experiència con- creta d’un entorn que es va deteriorant i d’uns serveis sanitaris restringits per l’escassetat, la desinversió, la comercialització o fins i  tot la corrupció. Alimentada per la infodèmia que es va produir amb la crisi de la COVID-19, aquesta desconnexió entre expectatives i experiència erosiona la confiança en la governança del sector sanitari. El PTE posa un focus especial en el suport a  les capacitats per a un lideratge sanita- ri eficaç i  el compromís amb altres sectors polítics, de manera que les autoritats sanitàries puguin estar a  l’altura de les expectatives legítimes de les pobla- cions a les que serveixen. La necessitat de centrar-se en la recuperació, la re- siliència i  la solidesa dels sistemes de salut i  dels serveis de salut pública després de la pandèmia de la COVID-19 només reforça la determinació de no deixar ningú enrere i d’enfortir les capacitats de lideratge de les autoritats sanitàries. Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud 13 En què se centrarà l’OMS/Europa? Les tres prioritats bàsiques del PTE © W H O / Sergey Volkov Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud14 L’origen de les prioritats bàsiques del PTE rau en les legítimes expectatives dels ciutadans. La gent espera que els governs garanteixin el seu dret a l’accés uni- versal a una atenció de qualitat sense patir dificultats financeres, que la protegeixin d’emergències sani- tàries i que l’hi garanteixin una millor salut i benestar a totes les edats. Això proporciona el marc polític per a les àrees específiques que constitueixen la cartera tècnica de l’OMS/Europa (quadre 2). L’objectiu central del PTE és privilegiar les línies de treball i les iniciati- ves que contribueixen directament a les tres prioritats bàsiques i que juntes constitueixen un programa de recuperació i reforma post-COVID-19. Quatre iniciati- ves emblemàtiques complementen la cartera: es con- ceben com a acceleradores del canvi, i s’organitzen al voltant de qüestions crítiques que figuren de manera destacada a  les agendes dels Estats Membres i per a les quals un alta visibilitat i un alt nivell de compro- mís polític pot ser transformador. La pandèmia de la COVID-19 i  les seves imminents conseqüències econòmiques estan posant els siste- mes de salut i  l’atenció social sota una forta tensió. Fins i tot amb avenços en el tractament, proves i vacu- nes, la transició cap a un estat constant de transmissió de baix nivell deixarà un llegat difícil. Els sistemes de salut i l’atenció social estan tractant amb personal de primera línia exhaust, pressupostos esgotats i un en- darreriment acumulat amb les persones pendents de tractament. Evidentment encara no es coneix l’abast d’aquest llegat, però la COVID-19 ha accentuat la vul- nerabilitat i  l’infrafinançament dels serveis sanitaris i socials, i del seu personal. El resultat és un consens reforçat que l’atenció sani- tària, l’atenció social i la salut pública són fonamentals per a una economia del benestar, sempre que la recu- peració i  la reforma donin respostes sostenibles als reptes actuals i  futurs, amb una inversió important en la construcció de sistemes resilients i  robustos. Caldrà un equilibri entre oferir un accés universal a  l’atenció sanitària i  la salut pública, respondre de forma ràpida i adequada a les emergències i garan- tir una vida i un benestar saludables per a  totes les edats. Més que solucions a curt termini, això reque- reix previsió de governança amb coratge, creativitat i capacitat d’aprendre. Actualment, la salut i els sistemes de salut tenen un protagonisme sense precedents en les converses re- gionals i  subregionals, així com en les de nivell na- cional i  subnacional. Durant aquesta crisi, l’Oficina Regional de l’OMS per a Europa ha adquirit un pro- tagonisme de lideratge. L’OMS/Europa ha demostrat que pot funcionar com una OMS i unes Nacions Uni- des amb una sola veu; que pot unir i  mobilitzar els Estats Membres i les institucions a través de la diver- sitat de la Regió, creant mecanismes subregionals quan sigui necessari i incloent tots els països petits; que pot desplegar el personal i l’experiència amb ra- pidesa quan calgui, publicar orientacions normatives pertinents de manera oportuna i coordinar i accelerar l’adquisició d’equips de protecció individual; i que es pot comunicar amb fermesa i objectivitat. A mesura que la Regió avança cap a un període de recuperació i  de reforma, l’OMS/Europa es pot basar en tot això per ajudar els països i facilitar els debats en la interfí- cie entre els àmbits sanitari i socioeconòmic. Perquè les persones estiguin al centre de les políti- ques públiques, cal que els esforços de recuperació es desenvolupin concretament a  nivell de país. Això Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud 15 requereix esforços pragmàtics, deliberats i contextua- litzats per garantir que la cartera tècnica de l’OMS/Eu- ropa es basi en sinèrgies entre programes tècnics per centrar-se en les prioritats bàsiques del PTE (quadre 2). Aquesta cartera proporciona una base indispen- sable per abordar el gran ventall de MNT, malalties transmissibles i determinants socials i econòmics de la salut que configuren els resultats de la salut i  la desigualtat en la salut al llarg de la vida. Estableix les bases del suport prestat als països per assolir les tres prioritats bàsiques. L’OMS/Europa posarà l’accent en donar suport als es- forços dels països. Juntament amb el suport directe a nivell de país, l’enfocament de país depèn molt del reforç dels vincles regionals i  subregionals. Actual- ment, l’OMS/Europa ha millorat el poder de convoca- tòria entre les agències i els actors regionals i subre- gionals, intergovernamentals i no estatals. Aprofitarà aquest nou protagonisme per garantir que els acords internacionals de regulació i  política, en particular aquells destinats a la recuperació posterior a la CO- VID-19, donin suport al progrés en les prioritats bà- siques. Així, l’OMS/Europa buscarà sinèrgies i econo- mies d’escala en la seva tasca regional i subregional que donin suport als esforços de les autoritats sani- tàries nacionals per liderar la recuperació i la refor- ma. Cal una intensa col·laboració amb i entre les au- toritats sanitàries nacionals, els principals agents del sector social i de la salut i actors d’altres sectors com © W H O © Jerome Flayosc Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud16 el medi ambient, la planificació urbana, el transport, l’educació o l’agricultura per aconseguir l’equilibri ne- cessari entre les tres prioritats bàsiques que s’adapti a les circumstàncies i les necessitats específiques de cada Estat Membre. QUADRE 2. AMPLIAR LA CARTERA ACTUAL D’ACTIVITATS DE L’OMS/EUROPA La cartera tècnica de l’OMS/Europa s’ha optimitzat entorn de tres divisions, centrades en donar suport als països perquè avancin en les tres prioritats bà- siques: la CSU, la seguretat sanitària, i la salut i el benestar, amb l’enfocament de gènere i els drets humans integrats en totes tres prioritats. Comp- ten amb el suport de l’Oficina del Director Regional i una Divisió d’Operacions Institucionals. La Divisió de Polítiques i Sistemes de Salut dels Països (CPS, per les sigles en anglès) ajuda els països de la Regió en el disseny i la implementa- ció de polítiques i sistemes sanitaris adequats per enfortir la CSU. Treballa per enfortir el desenvo- lupament i  la implementació de polítiques de sa- lut basades en dades i evidències, i adaptades al context a nivell nacional, regional i local, tot adop- tant un enfocament inclusiu al llarg de la vida. La Divisió defensa el reforçament del lideratge en salut pública, posant l’accent en la implementació de polítiques centrades en les persones, que pro- moguin la salut, previnguin malalties i abordin els determinants socials i  econòmics de la salut. La Divisió té com a objectiu fomentar el lideratge en equitat, drets humans i la incorporació de la pers- pectiva degènere en salut. Se centra en l’enforti- ment de la capacitat d’ innovació de sistemes de salut per permetre la prestació sostenible de ser- veis d’atenció primària i comunitària d’alta quali- tat que estiguin eficaçment vinculats als hospitals i als serveis de salut mental, salut pública i atenció social. Per fer-ho, la CPS dóna suport als esforços dels països per tal de facilitar l’accés per a tothom i no deixar ningú enrere, millorar la protecció fi- nancera, reforçar el personal sanitari, augmentar l’accés a  medicaments i  tecnologies assequibles i promoure l’adopció i  implementació de tecnolo- gia digital. La Divisió de Programes de Salut dels Països (CHP, per les sigles en anglès) reforça la feina que fan els països per reduir la càrrega de malalties no trans- missibles i  transmissibles, i  abordar els determi- nants econòmics i socials de la salut. Se centra en mesures de promoció de la salut; la prevenció de la violència i lesions; la prevenció i el control integrats de malalties no transmissibles, inclosos càncers, malalties cardiovasculars, malalties respiratòries cròniques i  diabetis; i  els riscos relacionats amb el consum de tabac, la inactivitat física, una dieta malsana i l’ús nociu d’alcohol; les malalties trans- missibles com la tuberculosi, el VIH/SIDA, l’hepati- tis i les malalties tropicals transmeses per vectors i desateses; l’eradicació i  l’eliminació de malalties Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud 17 QUADRE 2. AMPLIAR LA CARTERA ACTUAL D’ACTIVITATS DE L’OMS/EUROPA (cont.) prevenibles per vacunes i la defensa de l’ús creixent de vacunes; el fet de contenir i controlar la resis- tència antimicrobiana; i abordar els riscos mediam- bientals existents i  emergents. La determinació d’assegurar l’accés universal a serveis de salut de qualitat centrats en les persones a través del conti- nu d’atenció es combina amb passos concrets cap a la creació de la base d’evidències necessària per al disseny de polítiques i  intervencions mitjançant enfocaments socials, culturals i de comportament, per impulsar la innovació a nivell nacional, regional i locals. La Divisió de Suport i  Emergències dels Països (CSE, per les sigles en anglès) dóna suport als esforços de coordinació de diversos sectors del govern i  associats, inclosos els bilaterals i  multilaterals, els fons i  les fundacions, les organitzacions de la societat civil i el sector privat per assolir els objectius de salut i  les polítiques i estratègies sanitàries nacionals. Això inclou ajudar els Estats Membres a gestionar i  respondre a  les necessitats de salut de refugiats i migrants, amb el focus en l’accés als serveis de salut i en la preparació per a  les arribades de refugiats i  migrants. La Divisió acull el Programa d’Emergències Sanitàries (WHE) de l’OMS, que proporciona guies tècniques i suport operatiu per prevenir, preparar-se, detectar, respondre ràpidament i  recuperar-se dels brots i  emergències. El Programa ajuda els països a contenir i mitigar el risc de malalties i amenaces infeccioses, a  detectar i  avaluar amenaces sanitàries d’emergència i  informar la presa de decisions sobre salut pública, i també a respondre de manera ràpida i  eficaç a  emergències sota un Sistema de Gestió d’Incidències coordinat. Garanteix que els projectes de l’OMS en casos d’emergència es gestionen eficaçment, es financen de manera sostenible, i  compten amb un personal adequat i preparat operativament per complir la seva missió. La seva estructura radial garanteix que s’endeguin activitats específiques en països concrets, i  entre països considerats prioritaris. La Divisió d’Operacions Empresarials (BOS, per les sigles en anglès) garanteix la productivitat i transparència dels programes tècnics i  la imple- mentació del PTE. La BOS supervisa la responsabi- litat pressupostària i financera des de la perspectiva del risc per gestionar els recursos assignats amb especial atenció als principis de la relació quali- tat-preu. La BOS implementa projectes per millorar la productivitat de l’OMS/Europa i garantir la sos- tenibilitat financera de les estructures de la Regió, desenvolupar una cultura orientada al client entre els serveis disponibles, enfortir les capacitats de les Oficines dels països, i impulsar iniciatives estratègi- ques per millorar la motivació i la productivitat del personal. La BOS s’esforça per enfortir la capacitat de l’OMS/Europa de reaccionar d’una manera àgil davant els canvis interns i externs. Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud18 QUADRE 2. AMPLIAR LA CARTERA ACTUAL D’ACTIVITATS DE L’OMS/ EUROPA (cont.) L’Oficina del Director Regional (RDO, per les sigles en anglès) assumeix la responsabilitat general de la planificació, l’execució i  l’avaluació dels progra- mes de l’OMS a nivell regional i de país i s’encarrega d’alinear la feina conjunta dels tres nivells de l’or- ganització. Protegeix la Carta de Valors de l’OMS. Abarca les funcions instrumentals de mobilització de recursos i d’aliances, relacions exteriors i comu- nicacions i suport als òrgans de govern de la Regió d’Europa, a més del desenvolupament organitzatiu, el desenvolupament i la formació del seu personal, i la transformació. També inclou específicament la funció representativa de l’OMS amb les institucions de la Unió Europea. Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud 19 Prioritat bàsica 1. Avançar cap a la CSU A tota la Regió, la gent espera que els governs els ga- ranteixin el seu dret a la CSU: que tinguin accés uni- versal a una atenció de qualitat sense dificultats finan- ceres. Esperen que els sistemes de salut responguin a un ampli ventall d’amenaces i problemes de salut, col·lectius i individuals, aguts i crònics, transmissibles i no transmissibles. L’OMS/Europa donarà suport als esforços dels Estats Membres per construir siste- mes robustos, resilients i basats en l’evidència, com a nucli de la recuperació post-COVID-19. El treball de l’OMS/Europa sobre la CSU se centra en cinc àrees: 1. Donar suport als esforços dels Estats Membres per situar les persones al centre dels serveis (a) Superar la divisió entre els sistemes de salut i d’atenció social, institucionalitzant el diàleg so- bre les polítiques i els mecanismes de coordinació, per tal de garantir que les persones estiguin sem- pre al centre de l’atenció sanitària integral en el cas de les malalties transmissibles, les MNT i les malalties de salut mental al llarg de tota la vida. © W H O / Blink M edia - M artyn Aim Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud20 (b) Superar la divisió entre l’atenció primària de salut i els serveis de salut pública, en particular, inte- grant funcions essencials de salut pública i cen- trant-se en el seguiment i l’avaluació de les neces- sitats de salut de la població a nivell comunitari. (c) Superar la divisió entre els serveis d’atenció primària, especialitzada en ambulatoris i hospita- laris (públics i  privats), posant l’atenció primària en el centre de la prestació de serveis a les perso- nes. (d) Generalitzar el procés continu d’atenció des de la prevenció clínica, passant per la detecció precoç, la revisió, el tractament, la rehabilitació i les cures 2 D’acord amb el Programa d’Acció de la Conferència Internacional sobre Població i Desenvolupament i la Plataforma d’Acció de Pequín, i els documents resultants de les seves conferències d’examen. pal·liatives per satisfer les necessitats de les per- sones amb malalties no transmissibles i  trans- missibles (quadre 3). (e) Desenvolupar estratègies i objectius coherents de polítiques per a  la prestació de serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva assequibles, acces- sibles, acceptables i de qualitat. Reduir les bretxes d’equitat i mantenir els drets i la salut sexual i re- productiva2 dels més vulnerables i  marginats és una prova de foc per avançar cap a la salut: reque- reix un sistema de salut que funcioni bé i mostra si s’aborden les barreres polítiques i  legislatives i si es respecten i promouen la igualtat de gènere, l’equitat i els drets humans. Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud 21 QUADRE 3. GENERALITZAR EL PROCÉS CONTINU D’ATENCIÓ PER SITUAR LES PERSONES AL CENTRE DELS SERVEIS L’OMS/Europa s’esforçarà per generalitzar l’aten- ció integral des de la prevenció clínica, passant per la detecció precoç, la revisió, el tractament, la rehabilitació i les cures pal·liatives. Donarà suport al desenvolupament de serveis sostenibles per satisfer les necessitats d’atenció sanitària de les persones amb malalties transmissibles i no trans- missibles mitjançant les accions següents: • Incrementar el lideratge estratègic en la promoció i el seguiment de les accions re- gionals, subregionals i nacionals per abor- dar les malalties transmissibles i  les MNT com a part de la CSU. • Respondre a  la demanda dels països de guies tècniques i  assistència en matèria de malalties transmissibles i intervencions prioritàries de MNT. Això inclourà el dis- seny, les proves i el desplegament de reco- manacions i  models innovadors i  contex- tualitzats per a  serveis d’alta qualitat per a  la prevenció i  la gestió d’episodis aguts i  de malalties de salut cròniques. Aquest suport es proporcionarà en col·laboració amb els responsables nacionals de for- mulacions de polítiques, els professionals i les institucions locals rellevants, i amb el suport de centres col·laboradors de l’OMS i  associacions professionals i  de pacients, si escau. • Convocar les parts interessades regionals i establir una plataforma regional d’experts dels Estats Membres, agències regionals especialitzades de les Nacions Unides, as- sociacions professionals europees i centres col·laboradors de l’OMS per endegar noves fòrmules en la implementació d’iniciatives globals contra el càncer, inclosa la supres- sió del càncer de coll uterí, del de mama i del càncer infantil. A més a més, facilitar el desenvolupament de la coalició subre- gional de països i  l’establiment de meca- nismes institucionals d’agermanament per augmentar la captació i  la transferència adequada de coneixement basat en l’evi- dència i les millors pràctiques de prevenció, detecció, tractament i gestió del càncer. • Desenvolupar la capacitat de gestionar big-data per al control, la modelització i  el seguiment de polítiques, així com per desenvolupar estratègies puntuals i  espe- cífiques de control, prevenció, diagnòstic i  tractament de malalties transmissibles i no transmissibles. La generalització del procés continu d’atenció és vital no només per assolir la CSU, sinó tam- bé per protegir-se contra les emergències sani- tàries. L’OMS/Europa donarà suport als diàlegs nacionals sobre la necessitat d’invertir en malal- Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud22 QUADRE 3. GENERALITZAR EL PROCÉS CONTINU D’ATENCIÓ PER SITUAR LES PERSONES AL CENTRE DELS SERVEIS (cont.) ties transmissibles i  en la prevenció i  control de les MNT per alleujar la càrrega socioeconòmica de les pandèmies actuals i  futures, i per enfortir el treball interinstitucional i  la coordinació dels països per incloure les MNT en la preparació i la resposta davant la COVID-19 i  les emergències. L’OMS/Europa també donarà suport al desenvolu- pament de plans de seguretat sanitària amb l’ob- jectiu a  llarg termini de reconstruir sistemes de salut més resilients. © W H O / N et an el T ob ia s Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud 23 2. Donar suport als esforços dels Estats Membres per garantir i millorar la protecció financera (a) Ampliar els diàlegs regionals i subregionals sobre protecció financera amb els ministeris de finances i  les organitzacions intergovernamentals per as- segurar una inversió adequada en la recuperació i  les reformes posteriors a  la COVID-19, incloses les avaluacions prospectives d’impacte dels pro- grames d’ajustament i recuperació de les diferèn- cies en la cobertura sanitària, pagaments directes i necessitats no ateses a causa del cost. (b) Donar suport al diàleg nacional per garantir la priorització dels pressupostos governamentals i el blindatge de la despesa pública en atenció sani- tària i social després de la crisi de la COVID-19. (c) Reforçar la capacitat de negociació de les autori- tats sanitàries nacionals per participar en un de- bat constructiu sobre les implicacions dels plans de recuperació econòmica per al sector sanitari. (d) Donar suport a les autoritats nacionals per reduir les dificultats financeres i la necessitat no satisfe- ta de serveis sanitaris (inclosos els medicaments) identificant els buits en la cobertura sanitària i re- dissenyant la política de cobertura per solucio- nar-los. 3. Donar suport als esforços dels Estats Membres per afrontar els problemes del personal santari després de la recuperació de la COVID-19 (a) Donar suport a la formulació d’estratègies nacio- nals per millorar les condicions laborals i  rete- nir i  motivar la plantilla existent. A  més, alinear l’educació, la formació i la producció de la planti- lla futura d’acord amb les necessitats de salut de la població, inclosos els requisits de recuperació post-COVID-19. (b) Convocar un consorci supranacional d’organit- zacions acadèmiques i  professionals per donar suport a  la formació professional contínua de la plantilla sanitària. Aquest consorci hauria de tre- ballar entre els Estats Membres per reorientar la plantilla sanitària existent per tal d’emprar siste- mes i tecnologies innovadores a fi i efecte de pro- porcionar una atenció centrada en les persones i basada en el treball en equip en el context poste- rior a la COVID-19. (c) Donar suport als Estats Membres per organit- zar plantilles sanitàries sostenibles mitjançant la creació de consens al voltant d’iniciatives regio- nals i  subregionals per aconseguir una distribu- ció més justa de la plantilla sanitària i  resoldre mancances: es tracta de fer-ho tot permetent una millor comprensió de les dinàmiques del mer- cat laboral sanitari, mitjançant el control de la mobilitat dels treballadors sanitaris, mitjançant estratègies compartides per mitigar els factors subjacents (inclosos l’esgotament i la desmotiva- ció); i mitjançant accions per mantenir i millorar la confiança entre els treballadors de la salut i les autoritats sanitàries. Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud24 © WHO / Sergey Volkov Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud 25 4. Donar suport als esforços dels Estats Membres per garantir l’accés de tots a medicaments, vacunes i productes sanitaris (a) Convocar les parts interessades, inclosos els pa- cients, els agents no estatals i la indústria farma- cèutica, perquè treballin cap a  un nou contracte social mitjançant el qual els pacients, els sistemes de salut i els governs puguin aconseguir productes farmacèutics assequibles que satisfacin les seves necessitats, mentre que els inversors i la indústria farmacèutica tinguin prou incentius per desenvo- lupar o fabricar aquests medicaments. Identificar i corregir les vulnerabilitats de les cadenes de re- gulació, producció, aprovisionament i  subminis- trament, amb la mirada posada en medicaments i productes sanitaris deficients i falsificats. (b) Accelerar l’aplicació de la resolució WHA72.8 de l’Assemblea Mundial de la Salut sobre la millora de la transparència dels mercats de medicaments, vacunes i altres productes sanitaris, per millorar l’accés a medicaments i  vacunes innovadores de preu elevat mitjançant l’enfortiment dels sistemes d’informació, l’ampliació de plataformes de col·la- boració internacional entre països i grups de con- tractació supranacionals, i  el desenvolupament d’opcions tècniques a un preu just. 5. Donar suport als esforços dels Estats Membres per millorar la governança i la gestió (a) Revisar els models i  els mecanismes de gover- nança de la salut a la Regió amb la finalitat d’iden- tificar bones pràctiques per optimitzar l’equilibri entre estratègies de comandament i controls, es- tratègies que estimulen l’esperit emprenedor, i es- tratègies de descentralització i col·laboració. (b) Donar suport a les autoritats sanitàries nacionals en l’avaluació i  l’abordatge de reptes de gover- nança concrets per millorar els mecanismes de transparència i rendició de comptes dins dels seus sistemes de salut. (c) Generar capacitat per al desenvolupament de po- lítiques i pràctiques basades en evidències i infor- mació factual, i que comptin amb la participació de la societat civil i el compromís de totes les parts interessades. El treball de l’OMS/Europa en suport de la CSU es complementarà amb dues iniciatives emblemàtiques: la Coalició per a  la Salut Mental i  l’Empoderament per mitjà de la Salut Digital. Aquestes iniciatives em- blemàtiques pretenen dinamitzar la renovació i la in- novació en la cerca de la CSU. Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud26 Iniciativa emblemàtica 1. La Coalició per a la Salut Mental La salut mental representa un element vital del be- nestar individual i col·lectiu. Es pot posar en risc per condicions de vida, de treball o econòmiques estres- sants o adverses i per desigualtats socials, violència i conflictes: en aquest sentit, la pandèmia de la CO- VID-19 ha demostrat la vulnerabilitat de la salut men- tal. Les malalties de salut mental tenen una alta pre- valença i representen una de les principals causes de patiment i discapacitat a la Regió d’Europa. Els reptes que plantegen les malalties de salut men- tal abasten totes les edats i  grups socials. Inclouen un augment de les malalties relacionades amb l’an- goixa, la prevalença persistent de trastorns depres- sius i d’ansietat entre els joves, el creixement d’au- tolesions i  suïcidis i  les necessitats insatisfetes de les persones amb demència o trastorn de l’espectre autista. Els reptes específics són l’augment de casos d’esgotamententre els treballadors de la salut; la ne- cessitat d’afrontar les seqüeles de salut mental deri- vades de la crisi de la COVID-19; i la necessitat de do- nar suport a la resiliència de les comunitats afectades per conflictes. En molts casos, el patiment de les persones i de les seves famílies s’agreuja amb l’estigma, la discrimina- ció i la violació dels drets humans i l’exclusió social, convertint la forma en què la societat veu les persones amb afeccions de salut mental en una part més del problema. La Coalició per a  la Salut Mental convocarà perso- nalitats destacades i compromeses i grups d’interès influents com ara les mateixes persones afectades, sota els auspicis de Sa Majestat la Reina Mathilde de Bèlgica, per transformar les actituds socials pel que fa a la salut mental. La Coalició treballarà per eliminar l’estigma i la discri- minació augmentant el coneixement sobre salut men- tal, també entre els sanitaris. Mobilitzarà compromi- sos d’inversió en l’àmbit de la salut mental i defensarà © W H O / M alin Bring Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud 27 les reformes dels serveis que duguin l’atenció de salut mental als estàndards propis del segle XXI a tots els Estats Membres, d’acord amb els valors europeus. La Coalició ajudarà a canviar la forma en què les socie- tats de la Regió d’Europa consideren la salut mental i també ajudarà els països a millorar el funcionament dels serveis de salut amb persones i comunitats per millorar la salut mental. La Coalició: • proporcionarà una estructura global per a l’intercanvi d’experiències i la mobilització de promotors, defensors i innovadors de serveis a escala nacional; • aglutinarà les agències de la Regió per revisar les lliçons apreses i analitzar perspectives futures per a la formació i la implementació de polítiques de salut mental; • estimularà la investigació fonamental i aplicada sobre salut mental, amb especial atenció a la interfície entre l’atenció sanitària, social i comunitària i el paper de l’atenció primària; la intersecció entre salut mental i gènere; i el paper de la inseguretat financera temporal o crònica; • facilitarà els diàlegs sobre polítiques nacionals en l’àmbit de la salut mental i el suport psicosocial per incorporar les prioritats clau en salut mental a les polítiques i plans nacionals (com ara la prevenció intersectorial, la digitalització dels serveis de salut mental, la desinstitucionalització de l’atenció psiquiàtrica i la inversió en estructures comunitàries proporcionals, la col·laboració entre xarxes sanitàries i d’atenció social, i finalment la salut mental forense). Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud28 Iniciativa emblemàtica 2. L’Empoderament per mitjà de la Salut Digital La pandèmia COVID-19 va posar de manifest la neces- sitat urgent de disposar d’eines digitals eficaces i una pressa sense precedents per posar en marxa serveis electrònics de salut, inclosa la consulta de telemedi- cina i el rastreig digital de contactes als països de la Regió. Això és molt necessari, però hi ha riscos asso- ciats, per exemple, pel que fa als aspectes humans de l’atenciói soscavament dels drets fonamentals. L’adopció de tecnologies digitals intercompatibles per a la presa de decisions clíniques i de salut pública ha de superar obstacles tècnics i polítics. Aquesta inicia- tiva emblemàtica complementa les iniciatives de di- versos països i institucions associades proporcionant orientació tècnica i política i experiència en seguretat i eficàcia de les solucions de salut digital alhora que es preserva l’equitat en salut, la igualtat de gènere, l’equitat i els drets humans com a valors bàsics en el seu desplegament. La iniciativa de l’Empoderament per mitjà de la Salut Digital s’encarregarà de: • Revisar l’ús, les llacunes i l’eficàcia de les solucions de salut digital desplegades en resposta a la crisi de la COVID-19. • Finalitzar el Full de Ruta Europeu per a la Digitalització de Distemes de Salut com a model per al disseny d’arquitectures digitals de salut i assistència social, com a base per orientar i mesurar la inversió en sistemes digitals de salut i la seva reforma, i també com a catalitzador de finançament, investigació i implicació dels associats per a la salut digital. • Desenvolupar un marc europeu de governança de dades sanitàries mitjançant una Carta europea de governança de dades sanitàries que descrigui un conjunt de valors, principis i mètodes europeus per a l’accés, la gestió, la governança i l’ús per a sistemes de salut eficaços i accions © W H O / Julie Desnoulez Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud 29 de salut pública. Aquest marc galvanitzarà els esforços actuals adreçats a protegir els drets en relació a les dades i la privadesa de les persones i proporcionarà una descripció dels elements i processos que constitueixen una bona governança de les dades com a part integral de sistemes nacionals d’informació sanitària que funcionen correctament. El marc donarà suport a l’ús de dades sanitàries de qualitat per a la presa de decisions a tots els nivells del sistema sanitari, enfortirà la previsió i l’acció en matèria de salut pública i facilitarà els usos secundaris de dades sanitàries per a la investigació i el desenvolupament de noves intervencions clíniques. • Donar suport als països per aprofitar l’ús de les tecnologies digitals per millorar la interfície entre les persones i els serveis de salut, millorar el rendiment del sistema de salut, i enfortir les funcions crítiques de salut pública, inclosa la vigilància de les malalties, l’alerta precoç i l’avaluació de riscos. Aquesta iniciativa emblemàtica complementa i  posa en pràctica l’esborrany de l’estratègia global de l’OMS sobre salut digital, omplint els buits dels marcs ge- nerals de digitalització de la Regió que estan retenint l’aplicació ràpida de les solucions digitals innovadores que van sorgint als països. Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud30 Prioritat bàsica 2. La protecció contra emergències sanitàries La crisi de la COVID-19 ha dominat la conversa públi- ca com pocs problemes de salut ho havien fet abans. El compromís de les comunitats i els individus amb la resposta col·lectiva s’ha demostrat essencial. Ha confirmat un consens social generalitzat sobre la res- ponsabilitat de les autoritats sanitàries per garantir la protecció contra les emergències sanitàries. La co- municació fiable dels riscos s’ha convertit en una res- ponsabilitat estratègica, posant l’atenció de l’escrutini públic sobre la ciència i  la política de salut pública i sobre la responsabilitat social dels coneixements en salut pública. La crisi de la COVID-19 també ha estat  —i segueix sent— una experiència transformadora per a  l’OMS/ Europa. La pandèmia ha demostrat la importància crítica d’actuar amb rapidesa i decisió. L’OMS ha ha- gut de produir avaluacions ràpides i fidedignes de la situació, recopilar informació crítica de manera fiable i veraç, i enviar equips de resposta ràpida per ajudar els governs nacionals en un curt espai de temps. És massa aviat per a una avaluació completa i crítica del suport prestat als països, però no hi ha dubte que la pandèmia ha transformat la presència de l’OMS arreu, tant pel que fa al desplegament de personal, com a la producció de guies tècniques, la comunicació amb els Estats Membres i  les institucions regionals i  subre- gionals, o els clústers de països. A més, ha intensifi- cat la comunicació i la col·laboració entre les oficines regionals de l’OMS i  els organismes de les Nacions Unides. © W H O / Volodym yr Shuvayev Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud 31 L’aprenentatge d’aquesta experiència és rellevant per a la recuperació de la crisi post-COVID-19 i per afron- tar els reptes de salut pública i les repercussions que se’n derivin. També guiarà els esforços de l’OMS/Eu- ropa per créixer en la capacitat de donar suport als països en la prevenció, la detecció i la resposta a di- verses emergències sanitàries, així com als riscos as- sociats al canvi climàtic, les malalties zoonòtiques i la resistència als antimicrobians. L’OMS/Europa també treballarà per ajudar a garantir que els serveis de sa- lut essencials arriben a les persones més necessita- des. Ens referim a malalties no transmissibles, salut mental i  suport psicosocial, immunització, serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva, promoció de la salut i prevenció de malalties, els serveis per al VIH/ SIDA, la tuberculosi, l’hepatitis viral i altres malalties transmissibles. Una revisió sistemàtica i exhaustiva de la gestió de la crisi de la COVID-19 és, doncs, una part essencial del treball de protecció contra les emergèn- cies sanitàries. Ja s’ha endegat una revisió durant el curs de les actuacions que se sumarà a l’avaluacióa posteriori, planificada, independent i global, per millo- rar la governança de l’OMS. Ja n’hem extret algunes lliçons, inclosa la necessitat de donar una resposta de doble via que combini la resposta a l’emergència amb els esforços sostinguts per mantenir l’accés a l’aten- ció sanitària. La crisi de la COVID-19 ha posat de manifest la ne- cessitat de preparació i  resposta ràpida, cooperació i  solidaritat, així com de mecanismes i  estructures de comandament i control de resposta a  l’emergèn- cia clarament definits. Això va resultar cabdal en cada país però també entre clústers de països. No només cal mobilitzar les capacitats dels països, sinó també les estructures regionals i subregionals, tot aprofitant les lliçons apreses fins ara. Això condueix a un triple programa: 1. Aprendre la lliçó: cal ampliar la revisió en curs de la crisi de la COVID-19 a una revisió formal de la resposta de la Regió a les emergències sanitàries recents (a) Documentar les lliçons apreses a partir dels es- forços per donar resposta que s’han fet fins ara per preparar millor els sistemes de salut ara i en el futur. (b) Actualitzar com s’escaigui els plans estratègics de preparació i resposta dels països a la COVID-19. (c) Promoure una agenda per a la investigació de mi- tjans de protecció del públic i del personal sanitari contra els perills causats per les principals emer- gències de salut pública. (d) Dirigir la preparació i la resposta futures a escala nacional i de la Regió. Aquesta revisió de les accions realitzades s’incorpo- rarà a la Revisió Independent de Preparació i Respos- ta a la Pandèmia (IPPR) en línia amb la resolució WHA 73.1 de l’Assemblea Mundial de la Salut de resposta a la COVID-19, per millorar la governança de l’OMS i la gestió operativa de les respostes d’emergència. Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud32 2. Donar suport a la capacitat de preparació i resposta dels països (a) Donar suport, en col·laboració amb els associats, a  la millora o finalització de plans de preparació d’alta qualitat, amb recursos adequats i sotmesos a prova per a diversos tipus d’emergències. Asse- gurar-se que aquests plans preveuen la continuï- tat de l’accés als serveis de salut per al conjunt de la població, incloses les persones vulnerables i els migrants, amb la deguda atenció als serveis psicològics destinats a evitar crisis de salut mental i efectes negatius a llarg termini. (b) Donar suport a  la capacitat dels països per a  la ràpida mobilització d’informació i  d’intel·ligència estratègica fiable. (c) Donar suport a la racionalització dels mecanismes nacionals de coordinació amb línies de comanda- ment clarament definides (inclosa la coordinació del clúster sanitari) i de les disposicions per mobi- litzar i absorbir ajuda financera o operativa externa en cas d’emergències aclaparadores. (d) Donar suport a  la construcció de capacitat dels països i  ajudar en el disseny de processos, la formació del personal per a  una comunicació efectiva de riscos, la gestió de rumors i de falses notícies, i el reforç de la preparació i la participació del públic. 3. Afermar la preparació i la capacitat regional de resposta, i produir els béns públics necessaris per gestionar les crisis (a) Ratificar el paper de l’OMS com a referència nor- mativa per a la Reglamentació Sanitària Interna- cional (RSI) (2005) i les emergències sanitàries. (b) Revisar els indicadors bàsics de capacitat de la RSI i cartografiar i mantenir la informació sobre la preparació i la capacitat de resposta del país. (c) Aprofitar les xarxes i treure partit de la capacitat de l’OMS/Europa, tal com s’ha actualitzat i diversi- ficat durant la crisi de la COVID-19, per dur a ter- me tasques periòdiques de detecció i avaluació de riscos, per racionalitzar les capacitats de prepara- ció i resposta de les estructures regionals i subre- gionals davant les emergències, i  per preparar plans i mecanismes conjunts de contingència per a contractacions. (d) Reforçar la col·laboració estructural i  la sinergia entre l’OMS/Europa i el Centre Europeu de Preven- ció i Control de Malalties. (e) Mantenir la capacitat de l’OMS i la de les xarxes as- sociades per produir ràpidament material i guies tècniques d’alta qualitat que s’han demostrat fo- namentals per gestionar la crisi de la COVID-19. Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud 33 (f) Acordar amb les institucions regionals i subregio- nals pertinents línies clares de coordinació, canals de comunicació transparents i  basats en dades, i  mecanismes per fer operativa la solidaritat en cas d’emergència multinacional. (g) Mobilitzar els associats per donar suport a  l’ac- tualització de de plans de preparació nacionals d’alta qualitat, dotar-los de recursos i sotmetre´ls a proves d’estrès. (h) Donar suport als esforços dels països per aug- mentar la resiliència dels establiments sanitaris davant del canvi climàtic i dels desastres naturals, tot millorant la sostenibilitat ambiental de les se- ves operacions. Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud34 Prioritat bàsica 3. Promoure la salut i el benestar Les persones valoren molt la vida en comunitats se- gures i de suport, on l’entorn social i físic afavoreix la salut i  el benestar físic, psicològic i  social. Esperen que les autoritats sanitàries els protegeixin a  elles i  les seves famílies contra allò que amenaça la seva salut i  el seu benestar: mitjançant el desplegament de programes i polítiques dedicades a la salut pública per fer front als determinants de la salut, mitjançant la mobilització d’altres sectors per incloure la salut en totes les polítiques, i mitjançant la promoció d’inicia- tives que abordin els determinants locals de la salut amb inversions del pacte verd en una futura economia de benestar. A les societats que es modernitzen, aquestes expecta- tives esdevenen encara més categòriques. L’autoritat dels líders de la salut deriva en gran part de la ca- pacitat de resposta que tinguin; quan es percep que fracassen, són immediatament sancionats amb una pèrdua de confiança, autoritat i  legitimitat. Les polí- tiques públiques per la salut de la població són, per tant, tan importants políticament com tècnicament necessàries per avançar cap a la CSU. El conjunt d’activitats i  programes per promoure la salut i el benestar al llarg del cicle de la vida reuneix tradicions de salut pública que han configurat el tre- ball de l’OMS durant dècades: els programes de con- trol de malalties i d’higiene ambiental que van ser el seu fonament, la feina pel que fa a funcions essencials de la salut pública, els determinants socials i la reno- vació de l’atenció primària de salut, i  l’empenta per a la salut en totes les polítiques, especialment entre la política sanitària i la social. Juntament amb el progrés cap a  la CSU, fan palesa una tendència social més àmplia envers una economia de benestar. © W H O / Sergey Volkov Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud 35 Les accions de prevenció i de promoció de la salut i el benestar requereixen programes amb un compromís visible pel que fa a esforços dedicats específicament a  la salut pública. Amb el pas del temps, l’OMS/Eu- ropa ha desenvolupat una extensa cartera tècnica (vegeu el quadre 2 anterior) que conforma la base necessària d’evidències. Aquests programes adopten un enfocament des del punt de vista del curs de vida a  l’hora d’abordar els determinants de la salut i  el benestar, amb la deguda atenció a la salut i als drets sexuals i reproductius3, i a l’impacte de la desigualtat de gènere, la iniquitat, i la pobresa en la salut i la co- hesió social. Els punts d’entrada són molt diversos, des d’iniciatives comunitàries locals fins a acords de regulació intergovernamentals. Tenen en comú l’ob- jectiu de crear un entorn que respongui a  les preo- cupacions dels ciutadans per a una vida més segura, saludable i millor. El PTE subratlla la importància que es dóna a aquesta prioritat tot agrupant esforços en cinc fluxos de tre- ball: 1. Donar suport als entorns de vida locals que afavoreixin la salut i el benestar (a) Col·laborar amb les estructures reguladores i le- gislatives i  les organitzacions de la societat civil, incloses les organitzacions de consumidors i  els experts en planificació urbana, espacial, social i de transports, per impulsar accions per lluitar contra la contaminació atmosfèrica i mitigar l’impacte del canvi climàtic en la salut d’acord amb les iniciati- ves des pacte verd. 3 D’acord amb el Programa d’Acció de la Conferència Internacional sobre Població i Desenvolupament i la Plataforma d’Acció de Pequín, i els documents finals de les conferències d’examen. (b) Proporcionar més suport a iniciatives com Ciutats Saludables, la Xarxa de Regions per a la Salut, els Hospitals Promotors de la Salut i  Escoles Pro- motores de la Salut, el Programa Paneuropeu de Transport, Salut i Medi ambient, i al plantejament delsentorns i  contextes locals adaptats per a  in- fants, adolescents i persones grans. 2. Promoure vides més segures, saludables i millors (a) Recolzar els ministeris de salut en els seus es- forços mobilitzar líders polítics al voltant de mesu- res de salut pública que puguin reduir la càrrega de les MNT (com ara les relacionades amb la nu- trició, el tabac, l’alcohol, l’obesitat o els accidents de trànsit —vegeu el quadre 3). (b) Aprofitar les institucions i  les agències regionals i subregionals amb autoritat i influència sobre les polítiques alimentàries per promoure una compo- sició alimentària més saludable i reduir el risc de malalties transmeses pels aliments. (c) Aprofitar les institucions i  les agències regionals i subregionals que puguin garantir un accés, uni- versal i resilient al canvi climàtic, a serveis bàsics com ara l’aigua potable, el sanejament i la higiene, també per les escoles i els establiments sanitaris. (d) Donar suport a les autoritats sanitàries per tal de mobilitzar la societat a favor d’hàbits d’activitat fí- sica, d’alimentació saludable i de la lluita contra l’obesitat. Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud36 © WHO / Sergey Volkov Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud 37 3. Millorar la seguretat dels pacients i combatre la resistència als antimicrobians (a) Ampliar els esforços per combatre la resistència als antimicrobians com a prioritat del enfoc “Una salut” a tota la Regió, amb suport per: fer front als reptes que plantegen els antimicrobians en l’agri- cultura, l’aqüicultura i els residus hospitalaris i de la indústria farmacèutica; multiplicar els esforços regionals i mundials per desenvolupar antimicro- bians de nova generació, reduir la prescripció ina- dequada i promoure la prescripció racional (basa- da en la classificació AWaRe de l’OMS), i supervisar l’ús d’antimicrobians, la resistència a aquests i les infeccions associades a l’atenció sanitària. (b) Intensificar els programmes de seguretat dels pa- cients, d’ higiene hospitalària i de prevenció i con- trol d’infeccions, estenent-los a l’atenció primària i a l’atenció de llarga durada, i incloent la seguretat dels medicaments i dels productes sanitaris. (c) Donar suport a  la participació dels pacients, les famílies i els professionals pel que fa a les inicia- tives i les pràctiques en favor de la seguretat dels pacients. (d) Fer un anàlisi prospectiu, identificar i avaluar pràc- tiques i  intervencions d’autoassistència sanitària, incloses les que es fan digitalment i i el lliurament de medicaments sense recepta. 4. Desenvolupar intel·ligència estratègica sobre els nivells i les desigualtats de salut i benestar (a) Dissenyar mètriques i índexs robustos i desagre- gats sobre salut i benestar (inclosos els indicadors i  índexs per al desenvolupament de la primera infància; la qualitat del suport a  l’envelliment; la qualitat de l’atenció al final de la vida; les des- igualtats en la qualitat i l’accés a l’atenció; la sa- lut i l’atenció sanitària de grups vulnerables i mi- grants; i les morts prematures evitables). (b) Crear oportunitats per al diàleg sobre polítiques nacionals quant a  desigualtats, inclosos la salut i  el benestar de grups marginats, desprotegits i vulnerables. (c) Col·laborar amb altres sectors per identificar i cartografiar subgrups de poblacions les neces- sitats insatisfetes dels quals requereixin mesures específiques de divulgació. Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud38 5. Revisar els principals programes consolidats dins de la cartera tècnica de l’OMS/Europa, avaluant les necessitats de millorar l’eficiència mitjançant la innovació en termes de digitalització, tecnologia i organització (a) Revisar els programes sobre tuberculosi multi- resistent, VIH i hepatitis. (b) Revisar els programes de salut i desenvolupament d’infants i adolescents i de salut sexual i reproduc- tiva, incloses la salut materna i del nounat. El treball de l’OMS/Europa sobre salut i benestar es complementa amb dues iniciatives emblemàtiques transversals més: la iniciativa “Agenda Europea d’Im- munització 2030”; i la iniciativa ”Opcions més saluda- bles: integració del coneixement conductual i cultural” Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud 39 Iniciativa emblemàtica 3. L’Agenda Europea d’Immunització 2030 El Pla d’Acció Europeu de Vacunació 2015-2020 ha es- tablert mitjans per controlar, eliminar o eradicar les malalties prevenibles per vacunació a la Regió d’Eu- ropa de l’OMS. La insistència dels Estats Membres de la Regió per endegar una “Agenda Europea d’Im- munització2030” estableix un nova manera d’abordar les desigualtats en la cobertura de la vacunació en- tre i dins dels països. Amb aquesta finalitat, l’Agenda aborda sistemàticament les limitacions en el suminis- tre i l’administració de vacunes, incloses les relacio- nades amb la demanda i l’acceptació de la comunitat, i la necessitat de lluitar contra les reticències envers les vacunes i la propagació de la desinformació. Aquesta iniciativa emblemàtica mobilitzarà de nou els líders polítics a nivell regional, subregional i nacional per garantir un compromís, continu i d’alta visibilitat, d’assolir una cobertura de vacunació alta i equitativa en els països. Aquesta iniciativa té com a objectiu la convergència en un nivell superior de la cobertura de vacunació dels diferents països. Una expansió equitativa de la cobertura de vacunació reduiria substancialment la mortalitat i la morbiditat per malalties prevenibles amb vacunació i  ajudaria a  prevenir epidèmies i  pandèmies. La previsió que una nova vacuna pugui alleujar la crisi de la COVID-19 dóna un nou sentit d’urgència a aquesta iniciativa. Si la promesa d’una vacuna contra la COVID-19 esde- vé una realitat, sorgiran desafiaments ja coneguts, i pels quals les lliçons apreses a  través del Pla Eu- ropeu de Vacunació 2015-2020 seran ben rellevants. Aquests desafiaments van des de garantir un accés equitatiu, dur a  terme una planificació operativa es- caient i  resoldre qüestions reguladores i financeres, fins a la necessitat de combinar aquests esforços amb els que garanteixen un nivell elevat de cobertura de vacunació contra la grip estacional, així com abordar © M alin Bring Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud40 deficiències de cobertura dels calendaris nacionals d’immunització. Per assolir un impacte demostrable, l’Agenda Euro- pea d’Immunització 2030 s’articula al voltant d’una programació innovadora i d’una intervenció orientada a l’àmbit local. Això requereix un full de ruta detallat junt més d’un robust marc de seguiment basat en resultats que no només tingui en compte les priori- tats, necessitats, capacitats i  característiques espe- cífiques dels programes de cada país, sinó també la transparència i la solidaritat necessàries per garantir un accés i una distribució equitatius de vacunes a la Regió. Amb la implementació de l’Agenda Europea d’Immunització 2030, l’OMS/Europa, en sinèrgia amb iniciatives mundials, reforçarà les polítiques nacio- nals d’immunització i adaptarà la prestació de serveis a les necessitats de les persones i les comunitats ba- sant-se en decisions informades i  fonamentades en dades. Treballarà amb institucions i plataformes re- gionals, subregionals i nacionals per millorar l’adhe- sió local i per enfortir els partenariats intersectorials. Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud 41 Iniciativa emblemàtica 4. Foment d’hàbits més saludables: incorporar perspectives conductuals i culturals Amb aquesta iniciativa emblemàtica, l’OMS/Europa té la intenció d’aprofundir en noves perspectives que ajudin a construir una cultura de la salut en la qual tothom pugui escollir opcions saludables, en la vida diària i en la manera d’emprar els serveis de salut. Els comportaments de les persones es poden veure afectats per factors que sovint no es tenen prou en compte a l’hora de dissenyar i implementar polítiques, organitzar serveis o considerar el comportament dels sanitaris: hi pot haver manca d’alfabetització en salut, sistemes de creences discrepants, sentiments de por, desconfiança i incertesa, informació mal processada, sentiments d’incomoditat o  percepcions de falta de respecte o discriminació. Sovint, una millor compren- sió d’aquests factors socials, conductuals i culturals pot evitar o  corregir aquestes barreres a  una salut òptima. La iniciativa promourà el coneixement d’aquests fac- tors socials, conductuals i culturals per millorar l’al- fabetització en salut, i també el disseny, els procedi- ments i les conductes dels proveïdors en la interfície entre els ciutadans i els seus serveis de salut i atenció social. Fomentarà una nova comprensió científica de com interactuen aquests factors amb el disseny de po- lítiques i processos de prestació de serveis per tal que els països puguin optimitzar l’adquisició de serveis, el compliment dels tractaments, l’autocura i  formes de vida tant individuals com col·lectives (que incloguin qualsevol adaptació social necessària en resposta a la crisi de la COVID-19). Mitjançant la participació de dis- ciplines més enllà de l’àmbit biomèdic, com ara les ciències socials i  les humanitats mèdiques, aquesta iniciativa ajudarà les autoritats sanitàries a millorar la resposta dels serveis a les expectatives dels ciutadans pel que fa a una atenció respectuosa i centrada en les persones. Aquesta iniciativa emblemàtica: • donarà suport als països interessats, així com a les estructures regionals i subregionals, per identificar oportunitats d’adaptar, adoptar i crear bones pràctiques a fi i efecte de promoure una cultura de la salut i optimitzar el disseny de processos © W H O 42 i pràctiques en la interfície entre les persones i els seus serveis de salut i atenció social; • elaborarà un compendi de bones pràctiques per fer polítiques, processos, procediments i regulacions més adequats a la cultura, centrats en les persones i fàcils d’utilitzar, parant especial atenció, a l’hora de desenvolupar polítiques, a incloure informació sobre l’experiència del pacient; • establirà un centre de recursos per a la investigació emergent sobre factors conductuals i culturals que afecten el comportament en matèria de salut; i • promourà la inversió per desenvolupar una base de coneixement i evidències en aquest àmbit de treball. Európai Munkaprogram „Együttes fellépés az egészség javításáért Európában” Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud 43 Com pot l’OMS/Europa aconseguir el màxim impacte en cada país? © W H O / Tunc O zceber Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud44 La secció anterior fa paleses les prioritats de l’OMS/ Europa en el període 2020-2025. Aquest programa també requereix que es facin canvis substancials en el funcionament de l’OMS/Europa. Alguns d’aquests canvis ja es van incorporar a  la primera meitat del 2020, ja que es van fer ajustaments ràpids per res- pondre als desafiaments de la crisi de la COVID-19. El repte de la recuperació i la reforma que afronten els països exigirà esforços continus i paciència per part l’OMS/Europa per garantir millores duradores en la manera de treballar. Així, caldrà adaptar: • la manera de col·laborar amb els altres i actuar conjutament per a la millora de la salut; • la manera de col·laborar amb les autoritats sanitàries nacionals i subnacionals per reforçar el lideratge sectorial i generar confiança; i • la manera com ajusta les seves pròpies estructures perquè pugui complir el seu propòsit. Unir els esforços dels associats regionals i mundials Per raons geopolítiques, històriques o senzillament de mida, no tots els països d’aquesta heterogènia Regió participen per igual en les converses regionals sobre polítiques de salut. L’OMS/Europa ha guanyat recent- ment més protagonisme com a organitzador i  inter- mediari constructiu a través del qual els països poden obtenir una veu més forta en els debats amb insti- tucions i  mecanismes intergovernamentals. L’OMS/ Europa ho ha fet no només a nivell regional sinó, so- bretot, a nivell subregional i en clústers subregionals de països. Això crea canals i oportunitats perquè els països, sigui quina sigui la mida o el context geopo- lític, tinguin un lloc a la taula de negociacions en un món on les qüestions del sector sanitari s’internacio- nalitzen cada cop més. Aprofitar els associats per incloure els Estats Membres en converses regionals i subregionals La constel·lació d’actors i xarxes en el panorama sa- nitari actual ha esdevingut complexa i  multidimen- sional. Entre els nombrosos organismes regionals i institucions multilaterals importants que hi tenen un paper s’inclouen: la Unió Europea, el Banc Mundial, el Consell de Cooperació Sanitària de la Comunitat d’Es- tats Independents, la Unió Econòmica Eurasiàtica, la Iniciativa Centroeuropea, l’Organització de Cooperació de Xangai, el Consell Turc, l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, la Xarxa de Salut d’Europa del Sud-est; l’Observatori Europeu de Sistemes i  Políti- ques de Salut; l`Associació de la Dimensió Septen- trional per a la Salut Pública i el Benestar Social, el G7 i el G20. En col·laboració amb altres organitzacions de les Nacions Unides i associats per al desenvolu- pament, l’OMS/Europa dóna suport a diversos acords mediambientals multilaterals i  plataformes de polí- tiques multisectorials, i  participa en l’harmonització d’informes i  marcs financers integrats. També ope- ra la seva pròpia xarxa de petits països per assegu- rar que les seves veus se segueixin escoltant. Moltes d’aquestes institucions, col·laboracions i associacions cobreixen subconjunts d’Estats Membres, en conste- l·lacions diferents i superposades. Aquest complex panorama ofereix oportunitats per organitzar converses temàtiques sobre qüestions Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud 45 relacionades amb la salut de rellevància transnacio- nal. La salut rep cada vegada més atenció en aquests fòrums i la crisi de la COVID-19 ha amplificat aques- ta tendència. Això multiplica les oportunitats per ge- nerar consens i solidaritat pel que fa a les prioritats sanitàries compartides i avançar en les millores ne- cessàries en la interfície entre la salut i el desenvo- lupament socioeconòmic, i entre les polítiques sani- tàries i socials. Treballar amb el associats per crear sinèrgies al voltant de les prioritats bàsiques de salut Diverses institucions internacionals actives a la Regió tenen una agenda que afecta directament o indirecta la salut a nivell nacional. Entre aquestes institucions figuren la Unió Europea, l’Organització per a la Coope- ració i el Desenvolupament Econòmic, el Centre Euro- peu de Prevenció i Control de Malalties; el Fons Mun- dial; Gavi, l’Aliança per a la Vacunació; les Agències de les Nacions Unides, i molts altres. Aquestes institu- cions també inclouen un gran nombre d’associacions influents de professionals i de pacients d’abast regio- nal o subregional. El PTE preveu que l’OMS/Europa augmenti el compro- mís i la implicació de tots els associats de la Coalició Temàtica europea de les Nacions Unides sobre salut i benestar per a tothom, amb anàlisis conjuntes, ac- cions de promoció conjuntes, coordinació de polítiques i suport als països per assolir els objectius de desen- volupament sostenible relacionats amb la salut. Això inclou suport ad hoc en el desenvolupament de Marcs de Cooperació de les Nacions Unides per al Desen- volupament Sostenible (MCNUDSs), avaluacions de cooperació per país, comunicació amb als equips de Nacions Unides als països i el suport a la implemen- tació del Pla d’Acció Mundial per a una Vida Sana i Be- nestar per a Tothom. El nou protagonisme de l’OMS/Europa permet involu- crar aquestes organitzacions en una col·laboració in- teragencial justa i eficaç destinada a trobar i sincronit- zar sinèrgies i agrupar esforços i experiència. L’OMS/ Europa vetllarà perquè la salut s’integri al programa més ampli de la agenda de les Nacions Unides per al desenvolupament tot participant a la iniciativa “Units en l’acció”, particularment pel que fa al MCNUDS. A nivell de país, l’OMS/Europa donarà suport activa- ment a  les autoritats sanitàries en la promoció de l’alineació i la coordinació dels associats dels països (organismes i  xarxes nacionals, sucursals nacionals d’organismes internacionals i  organitzacions de la societat civil) amb els programes i  les prioritats na- cionals de salut. S’esforçarà per potenciar les sinèr- gies, la coordinació i  l’eficiència compartint coneixe- ment, suprimint duplicacions, sincronitzant, esforços i  reforçant els mecanismes de rendició de comptes, també pel que fa als informes. Les oficines dels paï- sos utilitzaran les seves estratègies de cooperació nacional o altres instruments adequats per ajudar les autoritats sanitàries nacionals a liderar l’organització d’una col·laboració més estreta amb els associats. A nivell regional i subregional, l’OMS/Europa desen- voluparà una sèrie d’instruments i  plataformes (in- closes les mètriques pertinents) per fomentar una col·laboració interinstitucional més eficaç, sinèrgica i responsable. En especial, se centrarà en la raciona- lització de la recollida, l’anàlisi i  l’elaboració d’infor- mes de dades desglossades per al desenvolupament Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud46 de partenariats sòlids. L’OMS/Europa s’esforçarà sis- temàticament per garantir que tots els països puguin beneficiar-se de les lliçons apreses d’iniciatives i  in- novacions subregionals prometedores. El nomena- ment d’un ambaixador per a les iniciatives de la Unió Europea sobre prevenció i tractament del càncer, amb la funció de garantir la coordinació d’iniciatives con- tra el càncer arreu de la Regió, és només un exemple d’aquest enfocament. Millorar l’atenció al país: suport directe al lideratge sanitari dels Estats Membres Amb creativitat i  iniciatives proactives, l’OMS/Euro- pa ha demostrat que, fins i  tot en el context caòtic de la pandèmia, és possible incloure cadascun dels Estats Membres en almenys algunes de les discus- sions subregionals o regionals. Això és important per- què aquests fòrums multinacionals donen accés a la cooperació i  l’aprenentatge, a  canals de solidaritat i economies d’escala. Això pot ser obvi per als Estats Membres consolidats en aquestes converses, però d’altres encara no tenen accés a aquestes oportuni- tats. En els darrers mesos, en part a causa de la cri- si en curs, l’OMS/Europa ha pogut ampliar l’accés de tots els Estats Membres a les converses sobre qües- tions relacionades amb la salut en els òrgans regio- nals i subregionals existents, i les institucions multila- terals. Ampliar i aprofundir aquesta participació serà una preocupació clau del lideratge de l’OMS/Europa. La crisi de la COVID-19 ha millorat l’autoritat de l’OMS/Europa com a  font d’orientació basada en l’evidència. La seva reputació consolidada d’interlocu- torjust, neutral i competent que pot ajudar les auto- ritats sanitàries amb decisions polítiques difícils i els reptes d’implementació. Això li permet intensificar els següents àmbits: • El desplegament, a petició dels Estats Membres, d’equips de resposta ràpida per a un espai de diàleg normatiu en un espai segur, presencial o virtual, sobre decisions difícils tècnicament o que plantegen desafiaments pel que fa a la recuperació i les reformes necessàries per construir sistemes resilients i robustos. • La col·laboració amb l’Observatori Europeu sobre Sistemes i Polítiques Sanitàries, respecte al Monitor de Resposta del Sistemes Sanitaris a la COVID-19, entre d’altres. • El suport adaptat al lideratge sanitari dels Estats Membres amb anàlisis ex ante de l’impacte sanitari dels programes de recuperació econòmica i amb el reforçament de les capacitats per negociar inversions en la recuperació i la reforma del sector sanitari. • L’organització de revisions voluntàries per homòlegs per entre països i intercanvis de bones pràctiques sobre temes clau de les polítiques de salut, incloses les reformes estructurals, entre d’altres, i la gestió del canvi. • El suport als diàlegs estratègics sobre polítiques, a petició dels Estats Membres, a nivell polític i tècnic i fent servir informació, dades, evidències i previsions estratègiques sobre els països per anticipar-se als desafiaments de les polítiques i realitzar exercicis sobre escenaris futurs. Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud 47 © Research Institute of Influenza, Russian Federation/Kirill Sirotyuk Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud48 • La creació d’una acadèmia paneuropea de lideratge transformador, amb: (i) un programa d’oficials subalterns per desenvolupar capacitats de governança participativa i de salut pública; (ii) un programa d’intercanvi d’oficials de nivell mitjà entre els Estats Membres i l’OMS/Europa, centrat en la recuperació, la resiliència i la robustesa dels sistemes sanitaris; i (iii) un programa d’agermanament i suport entre iguals per ajudar els responsables de presa de decisions d’alt nivell a gestionar el canvi. Alienear-se amb les prioritats bàsiques compartides: una OMS/Europa adequada als objectius Com a qüestió prioritària, l’OMS/Europa actualitzarà les seves estratègies de cooperació amb els Estats Membres o, si s’escau, participarà en un debat raonat sobre col·laboració futura. L’objectiu és garantir que les prioritats bàsiques rebin la deguda importància, amb disposicions per unir els associats per ajudar les inversions en l’àmbit de la recuperació i la reforma. L’OMS/Europa prestarà atenció sistemàticament al fet d’aconseguir un millor equilibri entre l’impacte de mecanismes regionals i  subregionals i  el suport di- recte als països. Se centrarà en aquells països en què la necessitat d’accelerar la convergència amb els que van més avançats sigui major, en el quals les autori- tats sanitàries necessitin més suport. La prioritat serà afavorir una millor integració de tots els països en fòrums de diàleg supranacional en matèria de salut. L’OMS/Europa utilitzarà el PTE per desfragmentar l’as- sessorament i el suport als països en consonància amb les prioritats bàsiques i la necessitat de procedir a una recuperació i d’establir sistemes resilients i  robustos. Millorarà l’equilibri entre el desenvolupament tècnic de la cartera de programes i el suport adaptat als països en funció de les necessitats i les sol·licituds. Farà gestions per garantir el desplegament flexible tant de personal com de consultors, a petició dels Estats Membres, per complementar la cartera de programes tècnics amb un suport adequat i oportú mitjançant un diàleg sobre polí- tiques i un assessorament en un espai segur. L’OMS/Europa fomentarà un entorn de treball propici per obtenir resultats. Així, s’ocuparà d’: • harmonitzar les estructures organitzatives per posar en marxa el PTE i el PGT 13 que es nodreixen del procés de consulta amb el personal, i tractar d’alinear l’assignació de recursos i la programació amb les necessitats de tenir un impacte a nivell de país; • donar suport a una cultura de la col·laboració i la innovació basada en valors, incloent models de treball en equip àgils i multidisciplinars, amb nivells adequats de responsabilitat i autoritat delegada, que inclogui assistència tècnica conjunta reforçada i suport a les polítiques; • introduir procediments i pràctiques administratives més senzills, promoure la transformació digital i prendre mesures per reduir la petjada de carboni que suposa; i • garantir un lloc de treball saludable, respectuós i motivador per a tot el personal amb tolerància zero a l’assetjament i promoció de la diversitat i l’equilibri de gènere. Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud 49 Mobilització de recursos © W H O / O lga Yurchenko Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud50 L’Estratègia de Participació del PTE 2020–2025, ac- tualment en fase de desenvolupament, promou la mobilització de recursos i els esforços de col·labora- ció coherents, amb la intenció de potenciar, enfortir, millorar i  ampliar la formulació d’orientacions nor- matives, el suport tècnic i l’intercanvi de coneixements als països de la Regió d’Europa. Basant-se en el cas d’inversió del PGT 13 i l’estratègia mundial de mobi- lització de recursos de l’OMS (document EB146/29), l’estratègia se centra en forjar aliances en relació als recursos orientades a l’obtenció de resultats, que ve- nen definits pel PTE. Following the example of the ver- sion in English, this should look like this: L’estratègia de mobilització de recursos de l’OMS/Europa: (i) alinearà la mobilització de recursos amb les prio- ritats del PTE; (ii) augmen tarà el nivell de flexibilitat, sostenibilitat i previsibilitat de les contribucions; (iii) definirà un model operatiu transparent i incre- mentarà la capacitat de mobilitzar recursos, en especial a les oficines de l’OMS als paï sos; (iv) identificarà i mobilitzarà nous donants, gover- namentals i d’altres; (v) buscarà models d’aliances de recursos per a la cogeneració i la inversió conjunta mitjançant l’intercanvi d’informació i el finançament inicial; (vi) implementarà canvis estructurals a l’OMS/ Europa per garantir una assignació més estratègica del finançament i la sostenibilitat financera de l’estra- tègia orientada als països i l’alineació amb les priori tats bàsiques del PTE. Juntament amb l’estratègia de mobilització de recur- sos i el seguiment mitjançant mètriques adequades, l’OMS/Europa proporcionarà un suport proactiu a  la mobilització de recursos per part de les autoritats sanitàries dels països per a la recuperació i la refor- ma, per tal que convergeixin les prioritats dels països i les crides a l’acció. Es faran esforços conjunts per fer coincidir els avantatges comparatius de l’OMS i la seva experiència única, amb els interessos i  les prioritats dels associats en matèria de recursos. Apostant per la innovació, l’Estratègia de Participació del PTE pro- mou: l’anàlisi de l’evolució dels associats de recursos, la projecció de tendències i la millora de la informació dels donants; la racionalització de la cartera actual de l’OMS/Europa juntament amb les tres prioritats corporatives del PTE; la consolidació de programes complementaris; la consideració dels casos d’inver- sió d’alt nivell per a les iniciatives emblemàtiques del PTE i els països/blocs amb tendències sanitàries més preocupants; i l’enfortiment estratègic de la presència de l’OMS/Europa al país. Mitjançant un esforç coordinat a nivell regional i na- cional, l’OMS/Europa tindrà com a objectiu diversificar la base actual de l’aliança de recursos i les fonts de finançament, mobilitzant aliances de recursos més petites i emergents o reemergents i explorant meca- nismes de finançament innovadors i no tradicionals, així com oportunitats de finançament combinades. Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud 51 Com mesurem el progrés a la Regió? © M inistry of H ealth, Slovenia Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud52 La crisi de la COVID-19 ha subratllat la necessitat crítica de tots els països de reforçar els seus sistemes i  circuits de dades i  informació sobre salut. Cal un salt quàntic en la capacitat de generar dades adients, desagregades i integrals que proporcionin informació creïble, fiable i efectiva. La recollida clàssica de dades haurà de complementar-se amb un ús robust del big data, enquestes en línia, panells de consens i opinió d’experts. D’aquesta manera, es garantirà que les decisions es basin en dades i es faciliti el seguiment i les previsions de salut pública. La Regió té criteris de referència i  la capacitat per mesurar el progrés cap als objectius dels “tres mil milions” d’acord amb el Marc d’impacte de l’OMS (quadre 4). La Regió mesurarà aquest progrés mitjançant els indicadors globals; L’OMS/ Europa també definirà les trajectòries regionals i  els indicadors de seguiment dels processos. Això permetrà proporcionar assessorament sobre polítiques específic per cada país per accelerar el progrés. La col·laboració amb els Estats Membres i  les oficines estadístiques nacionals serà la base de la informació per controlar el progrés. Per reduir la càrrega que suposa per als Estats Membres la duplicació d’informes i  les tasques de supervisió, l’OMS/Europa s’associarà amb altres agències de les Nacions Unides i associats clau com ara la Comissió Europea, l’Organització per a  la Cooperació i  el Desenvolupament Econòmic, l’Observatori Europeu de Sistemes i Polítiques de Salut, i el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties. L’enfortiment dels sistemes d’informació sanitària continuarà essent un àmbit d’atenció prioritari, especialment a la part oriental de la Regió, on l’OMS és un associat clau, per desenvolupar més dades i perfils, creïbles, oportuns i d’alta qualitat, de salut als paï sos. Les dades es faran servir per mesurar i  controlar l’impacte, així com per pronosticar les necessitats, i anticipar i respondre als desafiaments en matèria de polítiques que afecten la salut de la població i els sistemes de salut. L’OMS/Europa implementarà un marc de mesura per al PTE que estigui alineat amb els marcs per a la PGT 13, els Objectius de Desenvolupament Sostenible i  el Marc de Seguiment Conjunt. Aquest marc s’adaptarà per controlar l’impacte de les iniciatives emblemàtiques i  del treball fet en virtut de les tres prioritats bàsiques. Inclourà mètriques per controlar els esforços que es duen a terme per avançar cap a la convergència regional, un lideratge sanitari més fort i una unitat d’acció per millorar la salut. Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud 53 © WHO Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud54 QUADRE 4. DISPONIBILITAT PER MESURAR EL PROGRÉS RESPECTE A LES TRES PRIORITATS CORPORATIVES BÀSIQUES 1. La CSU: s’ha d’avaluar el progrés mesurant el grau de protecció financera; hi ha dades de re- ferència disponibles i la capacitat organitzativa està ben consolidada. Les mètriques globals que combinen la cobertura del servei i la pro- tecció financera es complementaran amb un enfocament regional de monitoratge que com- bini l’anàlisi estadística de la protecció finance- ra amb mètriques sensibles a l’equitat, i incor- porarà l’anàlisi de les necessitats no satisfetes i  l’anàlisi de polítiques per generar evidència oportunea, fiablea i efectiva per cada país. 2. La protecció contra emergències: la crisi de la COVID-19 ha posat de manifest la necessitat d’actualitzar l’índex de preparació per a emer- gències sanitàries. Aquest índex ha d’incloure el seguiment de les emergències, la resposta i l’impacte amb dades desagregades per sexe, edat i estat socioeconòmic, i que incloguin la vi- gilància de les malalties i el funcionament dels sistemes de salut. 3. La salut i el benestar: el seguiment de múlti- ples mètriques està ben establert, amb el Marc de Seguiment Global de les MNT i  els objec- tius globals de les MNT. La Iniciativa Europea de l’Informe sobre l’Estat de l’Equitat Sani- tària proporciona un conjunt útil d’indicadors. La Base de Dades d’Indicadors d’Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, diverses fonts de l’OMS i  altres fonts de les Nacions Unides ofereixen criteris de re- ferència. Existeixen mètodes i capacitat de me- sura fiables que permeten incorporar la pers- pectiva de tot el cicle de vida, i temes com ara l’equitat i la igualtat de gènere i la salut. Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud 55 Procés de consulta, col.laboració i decisió © W H O Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud56 El vint-i-setè Comitè Permanent del Comitè Regional per a Europa va aprovar el PTE i va acordar presen- tar-lo per a la seva aprovació a la 70a sessió del Co- mitè Regional de setembre de 2020. Abans de fer-ho, l’OMS/Europa va demanar aportacions i  comentaris addicionals de tots els Estats membres i  va contac- tar amb associats i altres parts interessades, incloses organitzacions governamentals internacionals, la Co- missió Europea, les Nacions Unides i actors no esta- tals, a més a més del personal de l’OMS.

Programa de Trabajo Europeo Unidad de acción para mejorar la salud1 World Health Organization Regional Office for Europe UN City, Marmorvej 51 DK-2100, Copenhagen Ø, Denmark Tel: +45 45 33 70 00 Fax: +45 45 33 70 01 Email: eurocontact@who.int Website: www.euro.who.int L’Oficina Regional de l’OMS per a Europa L’Organització Mundial de la Salut (OMS) és una agència especialitzada de les Nacions Unides creada el 1948 amb la responsabilitat principal dels afers internacionals de salut i de salut pública. L’Oficina Regional de l’OMS per a Europa és una de les sis oficines regionals al voltant del món, cadascuna amb el seu propi programa orientat a les condicions particulars de salut dels països als quals serveix. Estats Membres Albània Alemanya Andorra Armènia Àustria Azerbaidjan Bèlgica Bielorússia Bòsnia i Hercegovina Bulgària Xipre Croàcia Dinamarca Eslovàquia Eslovènia Espanya Estònia Federació Russa Finlàndia França Geòrgia Grècia Hongria Irlanda Islàndia Israel Itàlia Kazakhstan Kirguizistan Letònia Lituània Luxemburg Macedònia del Nord Malta Mònaco Montenegro Noruega Països Baixos Polònia Portugal Regne Unit República Txeca República de Moldàvia Romania San Marino Sèrbia Suècia Suïssa Tadjikistan Turkmenistan Turquia Ucraïna Uzbekistan WHO/EURO:2021-1919-41670- 59110

Основные сведения
Тип документа Publications
Дата принятия
Источник Всемирная организация здравоохранения