Informe tècnic anual 2020 Oficina de l’OMS a Barcelona per al finançament dels sistemes de salut Informe tècnic anual 2020 Oficina de l’OMS a Barcelona per al finançament dels sistemes de salut Número de document: WHO/EURO:2022-3448-43207-64674 © World Health Organization 2022 Alguns drets reservats. Aquesta obra està disponible en virtut de la llicència 3.0 OIG Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual de Creative Commons (CC BY-NC-SA 3.0 IGO; https://creativecommons.org/licenses/ by-nc-sa/3.0/igo). D’acord amb les condicions de la llicència, es permet copiar, redistribuir i adaptar l’obra per a fins no comercials, sempre que se citi correctament, com s’indica a continuació. En cap ús que es faci d’aquesta obra s’ha de donar a entendre que l’OMS ratifica una organització, productes o serveis específics. No està permès utilitzar el logotip de l’OMS. En cas d’adaptació, ha de concedir-se a l’obra resultant la mateixa llicència o una llicència equivalent de Creative Commons. Si l’obra es tradueix, s’ha d’afegir la següent nota de descàrrec juntament amb la forma de cita proposada: «La present traducció no és obra de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). L’OMS no es fa responsable del contingut ni de l’exactitud de la traducció. L’edició original en anglès serà el text autèntic i vinculant: Annual technical report 2020. WHO Barcelona Office for Health Systems Financing. Copenhagen: WHO Regional Office for Europe; 2021:». Tota mediació relativa a les controvèrsies que es derivin pel que fa a la llicència es durà a terme de conformitat amb el Reglament de Mediació de l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (https://www.wipo.int/ amc/es/mediation/rules). Forma de cita proposada. Informe tècnic anual 2020: Oficina de l’OMS a Barcelona per al finançament dels sistemes de salut. Copenhaguen: Oficina Regional de l’OMS per a Europa; 2022. Llicència: CC BY-NC-SA 3.0 IGO. Catalogació (CIP). Pot consultar-se en http://apps.who.int/iris. Vendes, drets i llicències. Per comprar publicacions de l’OMS, vegeu http:// apps.who.int/bookorders. Per presentar sol·licituds d’ús comercial i consultes sobre drets i llicències, vegeu http://www.who.int/about/licensing. Materials de tercers. Si es desitja reutilitzar material contingut en aquesta obra que sigui propietat de tercers, per exemple quadres, figures o imatges, correspon a l’usuari determinar si es necessita autorització per tal reutilització i obtenir l’autorització del titular del dret d’autor. Recau exclusivament sobre l’usuari el risc de que es derivin reclamacions de la infracció dels drets d’ús d’un element que sigui propietat de tercers. Notes de descàrrec generals. Les denominacions emprades en aquesta publicació i la forma en què apareixen presentades les dades que conté no impliquen, per part de l’OMS, cap judici sobre la condició jurídica de països, territoris, ciutats o zones, o de les seves autoritats, ni respecte del traçat de les seves fronteres o límits. Les línies discontínues en els mapes representen de manera aproximada fronteres respecte de les quals pot ser que no hi hagi ple acord. La menció de determinades societats mercantils o de noms comercials de certs productes no implica que l’OMS els aprovi o recomani amb preferència a altres anàlegs. Llevat d’error o omissió, les denominacions de productes patentats porten lletra inicial majúscula. L’OMS ha adoptat totes les precaucions raonables per verificar la informació que figura a la present publicació, no obstant la qual cosa, el material publicat es distribueix sense garantia de cap tipus, ni explícita ni implícita. El lector és responsable de la interpretació i l’ús que faci d’aquest material, i en cap cas l’OMS podrà ser considerada responsable de cap dany causat per la seva utilització. Foto de portada: Robert Ramos / FPHSP Aquest informe presenta un resum de les activitats principals dutes a terme per l’Oficina de l’OMS a Barcelona per al finançament dels sistemas de salut durant l’any 2020. L’Oficina de Barcelona és un centre d’excel·lència en finançament de la salut enfocat a aconseguir la cobertura sanitària universal (en endavant, la CSU). L’Oficina és responsable de fer el seguiment dels progressos envers la consecució de la CSU, i alhora analitzar l’abast de la protecció de les persones davant les dificultats financeres relacionades amb la utilització dels serveis de salut. Treballa amb els estats membres de la Regió d’Europa de l’OMS per promoure polítiques públiques basades en l’evidència. L’oficina dona suport als països per elaborar polítiques, fer un seguiment dels progressos assolits i dissenyar reformes a través del diagnòstic dels problemes dels sistemes de salut, l’anàlisi de les opcions de polítiques específiques a cada país, el diàleg polític d’alt nivell i l’intercanvi d’experiències internacionals. L’Oficina de Barcelona també és seu dels cursos de formació de l’OMS sobre el finançament de la salut i l’enfortiment dels sistemes de salut per millorar els resultats sanitaris. L’Oficina de Barcelona, creada el 1999, compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya (Espanya) i forma part de la Divisió de Polítiques i Sistemes de Salut dels Països de l’Oficina Regional de l’OMS per a Europa. HEALTH CARE FINANCING HEALTH CARE REFORM HEALTH EXPENDITURES HEALTH POLICY HEALTH SERVICES ACCESSIBILITY POVERTY UNIVERSAL COVERAGE Sinopsi Paraules clau Índex iv Introducció 1 Assoliments europeus l’any 2020 5 Donar suport a la resposta a la pandèmia de la COVID-19 7 Seguiment de la protecció financera – component clau de la CSU 9 Seguiment de la despesa de salut a Europa 13 Desenvolupar eines polítiques i de seguiment del finançament de la salut 17 Desenvolupar capacitats mitjançant cursos de formació i aprenentatge a distància 21 Conferències i col·laboració entre agències 23 Assoliments nacionals el 2020 25 Perspectiva general 27 Coordinació regional del suport tècnic als països: impuls de reformes importants per avançar cap a la CSU 29 Partenariat de suport als països en el finançament de salut i la CSU 31 Suport específic a les polítiques de finançament de salut al països 37 Suport tècnic a Catalunya, Espanya 39 v Introducció Tamás Evetovits, Cap de l’Oficina de l’OMS a Barcelona per al finançament dels sistemas de salut Informe tècnic anual 2020 1 Aquest informe presenta un resum de les activitats principals dutes a terme per l’Oficina de l’OMS a Barcelona per al finançament dels sistemas de salut1 durant l’any 2020, realitzades amb el suport generós de la Generalitat de Catalunya. L’Oficina és un centre d’excel·lència en finançament de la salut enfocat a aconseguir la cobertura sanitària universal (en endavant, la CSU), component essencial de la tasca que desenvolupa l’OMS tant a la Regió d’Europa com a escala global. L’Oficina és responsable de fer el seguiment dels progressos envers la consecució de la CSU, i alhora analitzar l’abast de la protecció de les persones davant les dificultats financeres relacionades amb la utilització dels serveis de salut. La protecció financera respecte dels pagaments directes en l’atenció sanitària constitueix un element clau del rendiment del sistema de salut, i un indicador de la CSU segons els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides. L’Oficina de Barcelona també és seu dels cursos de formació en finançament sanitari i enfortiment dels sistemes de salut. L’Oficina Regional de l’OMS per a Europa està en un procés de reestructuració important sota la nova direcció designada pel director regional per a Europa, el Dr Hans Henri P. Kluge, que va començar el seu mandat l’1 de febrer de 2020. L’Oficina de l’OMS a Barcelona continua sent un dels 6 centres especialitzats de l'Oficina Regional de l'OMS per a Europa (Almati, Kazakhstan; Barcelona, Espanya; Bonn, Alemanya; Istanbul, Turquia; Moscou, Federació Russa i Venècia, Itàlia) i segueix treballant en col·laboració amb divisions tècniques a Copenhaguen, Dinamarca, i oficines de l'OMS en 30 Estats Membres. L’Oficina ara forma part de la Divisió de Polítiques i Sistemes de Salut dels Països creada mitjançant una fusió parcial de tres divisions anteriors. La nova directora de la divisió és la Dra Natasha Azzopardi-Muscat. Tres dels sis centres especialitzats formen part d’aquesta nova divisió: l’oficina d’Almati se centra en l’atenció primària (AP), l’oficina de Barcelona se centra en el finançament dels sistemes de salut, i l’oficina de Venècia en inversions en salut i equitat, inclosos els determinants socials de salut. L’Oficina de Barcelona té un pla de treball ben establert que està totalment alineat amb el Programa Mundial de Treball de l’OMS (GPW13) i el nou Programa de Treball Europeu (EPW) adoptat pel Comitè Regional per a Europa en la seva 70a sessió de setembre de 2020. La primera de les tres prioritats bàsiques de l'EPW consisteix a avançar cap a la CSU. La funció principal de l’Oficina de l’OMS a Barcelona és contribuir a aquest àmbit prioritari. L'oficina de Barcelona va continuar sent plenament funcional durant els brots i els confinaments de la COVID-19, i tot el personal teletreballava quan la regulació local així ho requeria. Alguns membres del personal han estat re-assignats per treballar en suport als sistemes de salut per respondre a la COVID-19. Alhora, l'Oficina ha continuat desenvolupant les tasques essencials de la seva competència tècnica bàsica. 1. Anteriorment i fins finals de 2020 amb el nom d’Oficina de l’OMS a Barcelona per a l’enfortiment dels sistemas de salut. Mil milions de persones més es beneficien deC OB ER TUR A SANI TÀRIA UNIVERSAL Oficina de l’OMS a Barcelona per al finançament dels sistemes de salut 2 El Dr Hans Kluge, Director Regional d’Europa, presenta el Programa de Treball Europeu 2020-2025 durant la 70a sessió del Comitè Regional per a Europa
Assoliments europeus l’any 2020
Donar suport a la resposta a la pandèmia de la COVID-19 Strengthening the health financing response to COVID-19 in Europe Health Financing Policy Papers Усиление мер в области финансирования здравоохранения для борьбы с COVID-19 в Европе Документы по политике финансирования здравоохранения Orientació tècnica sobre l’enfortiment de la resposta del finançament de la salut envers la COVID-19 a Europa publicada en anglès i rus Informe tècnic anual 2020 7 L’Oficina va elaborar una orientació tècnica sobre el Reforçament de la resposta a la COVID-19 a Europa pel que fa al finançament sanitari, que estableix les principals accions de la política de finançament de la salut que poden adoptar els països per reduir els efectes adversos de la pandèmia com a part d'una resposta més àmplia del sistema de salut. Durant la primera meitat de l'any, l'Oficina va coordinar el pilar corresponent als sistemes de salut de la resposta global de l'Oficina Regional de l’OMS per aEuropa a la COVID-19, proporcionant orientació als Estats Membres sobre l’enfortiment dels sistemes de salut i la reorganització ràpida de la prestació de serveis per respondre a la COVID-19, tot mantenint serveis essencials mitjançant l’atenció continuada. Els resultats inclouen material d’orientació tècnica, participació en diverses reunions virtuals d’alt nivell amb funcionaris governamentals i suport a les reunions de premsa de l’Oficina Regional de l’OMS per a Europa. L'Oficina va donar suport al desenvolupament del Sistema de Supervisió de la Resposta del Sistema Sanitari a la COVID-19, que documenta evidència sobre les respostes a la COVID-19 a Europa. Es tracta d’un esforç conjunt de l'Oficina Regional de l'OMS per a Europa, la Comissió Europea i l'Observatori Europeu de Sistemes i Polítiques de Salut. Recopila i organitza informació actualitzada sobre com responen els països a la pandèmia, centrant-se principalment en les respostes del sistema de salut, però també en un seguiment d’iniciatives de salut pública més àmplies. A més, l'Oficina va contribuir al desenvolupament de tres eines de planificació d’onades per ajudar els Estats Membres a anticipar les necessitats de capacitat pel que fa a les cures agudes i intensives al llarg del temps, identificant el moment i la gravetat del pic del brot i participant en la planificació detallada de les necessitats de recursos humans per als sistemes de salut. L’Oficina va facilitar dues missions tècniques a Espanya per part d’un expert d’alt nivell en COVID-19 de l’OMS el març i l’abril de 2019, en resposta a una sol·licitud del Govern d’Espanya. L’expert va treballar estretament amb l’equip sènior del Ministeri de Salut d’Espanya. Durant les missions, l'expert va visitar múltiples centres sanitaris i residències de gent gran a Madrid i en tres regions, inclosa Catalunya. L’Oficina va contribuir a l’elaboració dels següents documents d’orientació tècnica de l’OMS: • Enfortir i ajustar les mesures de salut pública en el decurs de les fases de transició de la COVID-19. Consideracions estratègiques per a la Regió europea de l'OMS • Reforçar la resposta del sistema de salut a la COVID-19: recomanacions per a la Regió europea de l'OMS: informe de política • Reforçar la resposta del sistema sanitari a la COVID-19 en els escenaris de transmissió previstos per l'OMS: punts d'acció per a la Regió europea de l'OMS • Mantenir la prestació de serveis d’assistència sanitària essencials alliberant recursos per a la resposta a la COVID-19, tot mobilitzant la plantilla sanitària per a aquesta resposta a la COVID-19 • Crear capacitat de resposta per a les cures agudes i intensives. Recomanacions per a la Regió Europea de l'OMS • Subministrar medicaments essencials i tecnologies sanitàries • Reforçar la resposta dels sistemes de salut a la COVID-19: la farmàcia comunitària • Prevenir i gestionar la pandèmia de la COVID-19 mitjançant serveis d'atenció a llarg termini a la regió europea de l'OMS • Adaptar els serveis d’atenció primària per fer front a la COVID-19 de manera més eficaç L’Oficina ha proporcionat actualitzacions periòdiques a les autoritats catalanes sobre documents i seminaris relacionats amb la COVID-19, desenvolupats i organitzats per l’Oficina Regional de l’OMS per a Europa, que es consideraven rellevants en el context català. Això incloïa la traducció de documents específics al català, d’acord amb el suggeriment del Departament de Salut. L'Oficina va convidar funcionaris i experts catalans a una sèrie de seminaris web organitzats per l'OMS. Oficina de l’OMS a Barcelona per al finançament dels sistemes de salut 8 Seguiment de la protecció financera – component clau de la CSU Czy ludzi stać na płacenie za opiekę zdrowotną? Nowe dowody na temat ochrony finansowej w Polsce Marzena Tambor Milena Pavlova Streszczenie Își pot permite persoanele să achite serviciile de sănătate? Noi dovezi privind gradul de protecție financiară în domeniul sănătății din Republica Moldova Iuliana Garam Mariana Zadnipru Valeriu Doronin Andrei Matei Ilaria Mosca Republica Moldova A mund t’i përballojnë shqiptarët pagesat për kujdesin shëndetësor? Dëshmi të reja për mbrojtjen financiare në Shqipëri Florian Tomini Sonila M. Tomini Përmbledhje Can people afford to pay for health care? New evidence on financial protection in Poland Marzena Tambor Milena Pavlova Poland Can people afford to pay for health care? New evidence on financial protection in the Republic of Moldova Iuliana Garam Mariana Zadnipru Valeriu Doronin Andrei Matei Ilaria Mosca Republic of Moldova Can people a ord to pay for health care? New evidence on financial protection in Albania Florian Tomini Sonila M. Tomini Albania Informes de països sobre protecció financera publicats en anglès i idiomes nacionals el 2020. Informe tècnic anual 2020 9 L’Oficina és responsable de fer el seguiment de la protecció financera a la regió europea. Els ODS adoptats per les Nacions Unides el 2015 requereixen el seguiment i la presentació d'informes pel que fa a la protecció financera com un dels dos indicadors de la CSU d’acord amb l'objectiu 3.8 dels ODS. El nou EPW de l’OMS també inclou la CSU com la primera de les tres prioritats bàsiques de la Regió Europea de l’OMS. A través de l’EPW, l’Oficina treballa per ajudar les autoritats nacionals a fi i efecte de reduir les dificultats financeres i les necessitats no satisfetes de serveis sanitaris (inclosos els medicaments) tot identificant els buits en la cobertura sanitària i redissenyant la política de cobertura per solucionar aquests buits. El 2020, l’Oficina va publicar un nou full de dades dels ODS sobre protecció financera (SDG 3.8.2). Destaca com la incapacitat de corregir les bretxes comunes en la cobertura sanitària està minvant la capacitat nacional i regional d’assolir els objectius de reducció de la pobresa (ODS 1.1) i desigualtat d’ingressos (ODS 10.1), i avançar cap a la CSU (ODS 3.8). El treball de l’Oficina té com a objectiu enfortir la base d’evidències per avançar cap a la CSU a nivell nacional, regional i mundial tot avaluant l’impacte del fet que la població pagui directament serveis sanitaris en el nivell de vida de les llars i en la pobresa. Els pagaments a càrrec propi (qualsevol pagament realitzat per persones a proveïdors d’atenció mèdica) poden empènyer la gent a la pobresa o aprofundir en la pobresa existent. Quan els sistemes de salut no són capaços de proporcionar una protecció financera adequada, és possible que les persones no tinguin prou diners per pagar l'atenció sanitària o satisfer altres necessitats bàsiques. Per garantir que aquest treball sigui rellevant per a tots els Estats Membres de la Regió Europea, l'Oficina va desenvolupar noves mètriques per mesurar la protecció financera. Les noves mètriques són més adequades per als països amb rendes mitjanes i altes i són més capaces que altres mètriques per copsar les dificultats financeres de les llars pobres. El seguiment dut a terme per l'Oficina es complementa amb anàlisis a nivell de país, que permeten recomanacions específiques segons el context. Com a resultat, proporcionem evidències concretes sobre polítiques en favor dels pobres de protecció financera i accés als serveis sanitaris. D’acord amb aquest nou enfocament, més de 50 experts internacionals han estat treballant en revisions de protecció financera per país en més de 30 països. Aquestes revisions van constituir la base d’un primer informe comparatiu regional sobre la CSU i protecció financera publicat el Dia Mundial de la Salut de 2019. L’informe del 2019 abastava 24 països (Albània, Alemanya, Àustria, Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, França, Geòrgia, Grècia, Hongria, Irlanda, Kirguizistan, Letònia, Lituània, Polònia, Portugal, Regne Unit, República de Moldàvia, Suècia, Turquia, Txèquia, Ucraïna i Xipre). Un segon informe comparatiu que es publicarà el 2021 abastarà 39 països (vegeu més avall). A finals de 2020, l’Oficina va publicar 15 informes de països sobre protecció financera. Els resultats de diversos informes (Àustria, Croàcia, Eslovènia, Estònia, Geòrgia, Grècia, Kirguizistan, Letònia, Lituània, República de Moldàvia) s’han presentat a les reunions i conferències nacionals, amb la participació de grups d’interès d’alt nivell governamentals i del sistema de salut. Hi ha diversos informes de països disponibles en idiomes nacionals per augmentar l'accessibilitat de les evidències a una àmplia gamma d'actors locals. Can people afford to pay for health care? New evidence on financial protection in Ireland Bridget Johnston Steve Thomas Sara Burke Ireland Can people afford to pay for health care? New evidence on financial protection in Cyprus Antonis Kontemeniotis Mamas Theodorou Cyprus Oficina de l’OMS a Barcelona per al finançament dels sistemes de salut 10 L’Oficina va publicar el full de dades dels ODS sobre protecció financera i va contribuir a les publicacions de l’OCDE i de l’Observatori Europeu de Sistemes i Polítiques de Salut mitjançant evidències del nostre treball sobre CSU Les noves evidències dels informes de païssos mostren que: • els pagaments directes tenen el major impacte en aquells que són menys capaços de pagar l'assistència sanitària: les llars més pobres, les persones amb malalties cròniques i les persones grans; • una part important de les llars s’empobreix o empobreix encara més després d’haver de fer pagaments directes de la seva butxaca, fins i tot als països més rics d’Europa. Com a resultat, aquestes llars no es poden permetre el luxe de satisfer altres necessitats bàsiques: aliments, lloguers, factures de serveis públics; • la incidència de la despesa sanitària catastròfica es concentra molt en les llars pobres; augmenta a tots els països a mesura que augmenta la quota de la despesa corrent directa en salut; i • els tractaments en règim ambulatori són una font important de dificultats financeres a molts països, especialment entre les llars més pobres. Molts països de la regió europea encara depenen en gran mesura de les persones que paguen de la seva butxaca l’assistència sanitària. L’OMS recomana que els països tinguin l’objectiu de mantenir els pagaments directes per sota del 15% de la despesa actual en salut. Invertir en sistemes de salut és un requisit previ per reduir els pagaments directes, però és igualment important millorar la política de cobertura. Tot i que la Regió té moltes bones pràctiques, molts països poden fer més per reduir les dificultats financeres i evitar que la gent hagi de triar entre atenció sanitària i altres necessitats bàsiques, per exemple, redissenyant acuradament els càrrecs dels usuaris per minimitzar els copagaments (especialment per a medicaments) i garantir una protecció addicional per a les persones pobres i els usuaris habituals d’assistència sanitària mitjançant exempcions de copagaments i topalls anuals de tots els copagaments. El 2020, l’Oficina va començar a treballar en la segona fase del projecte que donarà lloc a la publicació d’un segon informe regional el 2021. L’informe inclourà els països següents (a més dels ja enumerats anteriorment): Bèlgica, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària , Dinamarca, Espanya, Finlàndia, Itàlia, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malta, Montenegro, Països Baixos, Romania, Sèrbia i Suïssa. Financial protection Factsheet - Sustainable Development Goals (SDGs): health targets Development Goals and the Sustainable Health at a Glance: Europe 2020 STATE OF HEALTH IN THE EU CYCLE H ealth at a G lance : E u ro p e 2020 S TA T E O F H E A LT H IN T H E E U C Y C L E How does Latvia’s health sector contribute to the economy? Health and the Economy a series of country snapshots Informe tècnic anual 2020 11 Els indicadors de protecció financera desenvolupats per l’Oficina s’utilitzen com a referència a la Comissió Europea, l’Observatori Europeu i l’OCDE. A més del nostre informe regional i les anàlisis específiques per país, les dades de protecció financera basades en el mètode de l’OMS Europa es publiquen en els informes següents: • La salut de l'OCDE d'un cop d'ull: Europa 2020 • La salut de l'OCDE d'un cop d'ull 2019 • Informe de seguiment mundial de l’OMS i el Banc Mundial sobre la protecció financera en salut 2019 • Perfils nacionals de 2019 de la sèrie State of Health in the EU elaborats per la UE/OCDE/Observatori Europeu (SOHEU) • Perfils dels sistemes de salut en transició de l'Observatori Europeu Hi ha un interès creixent a nivell mundial per la nostra feina i l’Oficina s’ha dedicat a proporcionar ajuda a altres regions de l’OMS. Oficina de l’OMS a Barcelona per al finançament dels sistemes de salut 12 Seguiment de la despesa de salut a Europa Despesa sanitària segons font d’ingrés a la Regió d’Europa, 2018 Font: Oficina Regional per a Europa de l’Organització Mundial de la Salut (2021). Despesa Sanitària a Europa: entrant a una nova era. Organització Mundial de la Salut. Oficina Regional per a Europa (https://apps.who.int/iris/ handle/10665/340910). Païssos amb ingressos mitjans més baixos Païssos amb ingressos mitjans més alts Païssos amb ingressos alts M D A U K R K G Z U Z B TJ K R O M TU R B LR B IH K A Z M N E R U S SR B B U L M K D A LB G E O A Z E TK M A R M M O N N O R SW E LU X SM R D E N C R O C Z H IC E SV K U N K FI N D E U B E L IR E IT A E ST FR A A U T SV N P O L SP A H U N A N D LT U N E T IS R M A T P O R LV A G R E C Y P SW I 100 80 60 40 D es p es a a ct u a l e n s a lu t (% ) 20 0 Altres despeses Prepagaments voluntaris Pagaments a càrrec propi Despesa pública en salut Informe tècnic anual 2020 13 El seguiment de les fonts i els usos dels recursos financers al sector sanitari és fonamental per produir dades de despesa sanitària segons els estàndards internacionals. A mesura que els països s’esforcen per avançar cap a la CSU, l’alineació de la classificació d’ingressos i despeses en el marc de la política de finançament de la salut per a la captació de fons, l’agrupació i les adquisicions esdevé cada vegada més important. Això garanteix informació més rellevant per al desenvolupament de polítiques a nivell de país. Una de les eines que s’utilitzen per fer un seguiment de les despeses sanitàries és la producció de Comptes de Salut. Els Comptes de Salut fan un seguiment acurat de la quantitat i el flux de fons d'un agent sanitari a un altre fins als possibles destinataris de béns i serveis sanitaris. Basant-se en els esforços mundials des del 2001 per crear Comptes de Salut comparables, la metodologia internacional estàndard actual per al seguiment de la despesa sanitària es basa en el marc del Sistema de Comptes de Salut (SHA) 2011. Les dades recopilades i cartografiades per països es publiquen a la Base de Dades de Despeses Sanitàries Mundials (GHED). La GHED proporciona dades comparables internacionalment sobre la despesa sanitària de tots els països de la regió europea de l’OMS des del 2000 fins al 2018. La base de dades és d’accés obert i dóna suport a l’objectiu de la CSU, ajudant a controlar la disponibilitat de recursos per a la salut i fins a quin punt s’utilitzen de manera eficient i equitativa. Això, al seu torn, contribueix a garantir que els serveis de salut estiguin disponibles i siguin assequibles quan la gent els necessiti. La demanda de producció de comptes de salut basada en la metodologia SHA 2011 ha augmentat. El 2020, l'Oficina va donar suport a deu països per reforçar el seguiment de les despeses sanitàries aplicant la metodologia internacional. Entre els països hi havia Albània, Bielorússia, Geòrgia, Kazakhstan, Kirguizistan, Macedònia del Nord, Montenegro, la República de Moldàvia, Tadjikistan i Ucraïna. A causa de les restriccions de viatge relacionades amb l'epidèmia de la COVID-19, l'Oficina ha proporcionat suport tècnic remot a aquests països, inclosos correus electrònics, reunions virtuals i activitats de creació de capacitats. Es va ajudar els països a produir comptes de salut de forma rutinària, incloses les despeses de malalties, i per institucionalitzar els HA en els seus sistemes d'informació rutinaris. A més, es va donar suport als països per revisar i actualitzar la GHED de l’OMS amb un enfocament a 2018, l’últim any comparable de dades publicades a la GHED a nivell internacional. El 2021-2023, el treball sobre comptes de salut s’ampliarà a més països a mesura que augmenti la demanda de dades precises, completes i comparables internacionalment pel que fa a la despesa sanitària. El finançament d’aquest treball el proporcionen la seu de l’OMS (Ginebra), les oficines nacionals de l’OMS i altres fonts potencials com el Fons Mundial. El 2020, la seu de l'OMS (Ginebra) va publicar l'informe global anual sobre el seguiment de les despeses sanitàries amb les contribucions de totes les oficines regionals, inclosa l’Oficina Regional de l’OMS per a Europa. Informe global anual sobre la despesa sanitària publicat per la seu de l’OMS (Ginebra) amb la contribució de les Oficines Regionals Global spending on health: Weathering the storm 2020 GLOBAL REPORT Oficina de l’OMS a Barcelona per al finançament dels sistemes de salut 14 L'informe analitza la despesa sanitària global de 190 països del 2000 al 2018 i proporciona informació sobre la trajectòria de la despesa sanitària en l'era dels ODS abans de la crisi del 2020. L'informe mostra que la despesa mundial en salut va augmentar contínuament entre el 2000 i el 2018 i va assolir els 8,3 bilions de dòlars americans o el 10% del PIB mundial. Les dades també mostren que la despesa directa s’ha mantingut elevada als països d’ingressos baixos i mitjans, i representa més del 40% de la despesa sanitària total el 2018. L’informe també resumeix les dades sobre les despeses d’assistència sanitària, així com per malaltia i intervenció, inclosa la vacunació. Hi ha una anàlisi preliminar de les dades disponibles sobre assignació pressupostària en resposta a la crisi de la COVID-19. A més, s’utilitzen projeccions de l’impacte macroeconòmic i fiscal de la crisi per extreure les probables implicacions del 2020 per a la despesa sanitària futura, destacant les preocupacions clau en matèria de política i control. L’Oficina està finalitzant un informe regional sobre el seguiment de la despesa sanitària per a la regió europea de l’OMS. Aquest informe regional complementa l'informe de despesa sanitària global proporcionant evidències més detallades sobre les tendències de la despesa sanitària a nivell regional. L’objectiu d’aquest informe és resumir les pautes i tendències clau de la despesa sanitària a la regió i informar per tal que les reformes del finançament sanitari avancin cap a la CSU durant la recuperació de la pandèmia COVID-19. Ara més que mai, els responsables polítics necessiten dades comparatives de bona qualitat sobre la despesa sanitària per contribuir al diàleg nacional a fi de prioritzar la despesa sanitària en els pressupostos dels governs. L'informe mostra que els patrons de despesa sanitària varien substancialment segons els països de la Regió Europea. En general, la despesa en salut a la Regió Europea augmentava abans de la pandèmia COVID-19. No obstant això, continua existint una gran variació entre països en quant a la part del pressupost nacional que inverteixen en salut. També veiem que la creixent despesa del sector sanitari no ha comportat una menor dependència de la despesa directa. El 2018, gairebé un terç de la despesa sanitària a tota la regió es va cobrir directament amb els pagaments realitzats per les unitats familiars. Una part significativa de la despesa directa amenaça la protecció financera i dificulta el progrés cap a la CSU. Informe tècnic anual 2020 15
Desenvolupar eines polítiques i de seguiment del finançament de la salut Publicació i indicadors del tauler en línia de la matriu de progrés del finançament de la salut desenvolupats conjuntamente amb la seu de l’OMS a Ginebra HEALTH FINANCING GUIDANCE NO 9 THE HEALTH FINANCING COUNTRY ASSESSMENT GUIDE Informe tècnic anual 2020 17 Matriu de progrés del finançament de la salut L'Oficina va contribuir a la iniciativa mundial de desenvolupar una nova eina per controlar el progrés de la política de finançament de la salut a nivell de país. La guia d’avaluació de país va ser publicada per la seu de l’OMS després que les oficines regionals en fessin les proves i revisions pertinents. La matriu de progrés permet una avaluació qualitativa estructurada de l’estat actual de la política i la implementació en el finançament de la salut; l'avaluació complementa, en lloc de substituir, mesures quantitatives com ara la protecció financera i l'anàlisi de la incidència dels beneficis; idealment, la matriu es complementa amb l’anàlisi quantitativa. El tauler de la matriu de progrés recull els elements clau del progrés i reuneix les anàlisis existents en un marc coherent. Gestió pública financera i espai pressupostari per a la salut Històricament, el sistemes de gestió de les finances públiques (PFM) s’han passat per alt en els debats acadèmics i polítics sobre la disponibilitat de recursos nacionals. Tanmateix, ara hi ha un nombre creixent d’evidències que mostren l’impacte dels processos del sistemes de PFM sobre la qualitat i el volum de la despesa pública al sector sanitari. L’espai pressupostari per a la salut no només es pot crear a través d’ingressos addicionals per a la salut, sinó també millorant els sistemes de PFM dels recursos disponibles en sistemes de salut finançats amb fons públics. Aquest és un nou enfocament per al posicionament de sistemes de PFM que té implicacions per als diàlegs pressupostaris i la investigació futura. L'Oficina va contribuir a l'aplicació d'aquest enfocament en el context de país a Ucraïna i pretén ampliar aquest treball a més països de la regió europea. El tema es va debatre en un seminari web global centrat en els vincles entre els sistemes de PFM i l’espai pressupostari per a la salut, i en explorar maneres per tal que les millores en la formulació i execució del pressupost permetin ampliar els recursos disponibles per al sector sanitari. Aplicació a nivell de país d’una iniciativa global sobre l’anàlisi de l’espai pressupostari per a la salut: els seminaris en línia són una part integral de la nostra feina July 2020 BUDGETARY SPACE FOR HEALTH IN UKRAINE Policy document to support budget preparation dialogue for 2021 Health Policy Paper Series No. 20/01 Oficina de l’OMS a Barcelona per al finançament dels sistemes de salut 18 Grups relacionats amb el diagnòstic: una guia de preguntes i respostes sobre sistemes de pagament i classificació per casos Cada vegada hi ha més països que busquen enfortir els acords estratègics de compra en el sector de la salut. En relació amb això, els pagaments basats en grups basats en casos (CBG) o, més específicament, en grups relacionats amb el diagnòstic (DRG) han copsat un interès creixent per part dels responsables polítics de tot el món. L'Oficina va contribuir al desenvolupament d'una guia amb l'objectiu d'explorar específicament temes i qüestions polítiques relacionades amb CBG rellevants per al context dels països amb ingressos baixos i mitjans. La guia està escrita en format “Preguntes i respostes”. Proporciona referències bibliogràfiques per a lectures complementàries i més detalls tècnics, a més de presentar diversos casos de països per il·lustrar qüestions específiques. Governança per a les compres estratègiques en els sistemes de finançament de la salut Les reformes integrals de finançament de la salut durant el període 1996-2006 van crear un sistema de finançament de la salut de pagador únic a Kirguizistan. L’OMS va publicat un informe que descriu i avalua els arranjaments de governança del sistema de pagador únic de Kirguizistan.Aquesta publicació forma part d'una sèrie d'estudis de casos nacionals sobre governança per a compres estratègiques, guiats per un marc analític de l'OMS sobre l'avaluació dels arranjaments de governança per a compres estratègiques. A Kirguizistan la major part del finançament públic s’agrupa al Fons d’Assegurança Mèdica Obligatòria (MHIF), que va introduir la reforma de pagaments a proveïdors juntament amb un paquet de prestacions millor definit amb copagaments i exempcions explícits per a serveis prioritaris i per a grups vulnerables. Pel que fa al sistema general de compres sanitàries, la governança al Kirguizistan es beneficia d’una consolidació relativament completa de la despesa pública en un conjunt únic, cosa que potencialment proporciona al MHIF un fort impuls per a les compres estratègiques. No obstant això, pel que fa als arranjaments de governança del MHIF, encara hi ha desafiaments específics, amb qüestions relacionades amb una divisió clara de l'autoritat, una supervisió eficaç i línies clares de rendició de comptes, assignacions pressupostàries adequades i una participació efectiva de les parts interessades. L'estudi proporciona recomanacions sobre com els acords de governança a nivell del sistema de compres general i respecte al MHIF com a principal comprador poden permetre que el MHIF organitzi les seves compres d'una manera més estratègica. Publicació global que mostra la experiència de Kirguizistan en governança pel finançament de la salut Eina pràctica per recolzar la implementació de reformes de pagaments Informe tècnic anual 2020 19
Desenvolupar capacitats mitjançant cursos de formació i aprenentatge a distància Repostes a l’enquesta sobre la modalitat del curs pel 2021 dels participants acceptats Curs virtual 4% No continuen interessats 2% Curs presencial 89% Informe tècnic anual 2020 21 L’Oficina organitza cursos de formació anuals per a responsables polítics, funcionaris governamentals, professionals de la salut amb càrrecs directius i altres parts interessades que influeixen en les polítiques i el rendiment dels sistemes de salut a la regió europea. Els cursos de l’OMS són una marca consolidada que crida l’atenció dels responsables polítics d’arreu d’Europa i de tot el món. Els comentaris formals i informals que rebem dels participants reflecteixen la qualitat i l’impacte d’aquests cursos. La demanda de cursos continua sent elevada, superant amb escreix el nombre de places que podem oferir. A causa de la pandèmia COVID-19, vam haver de cancel·lar totes les activitats de formació presencial previstes. Curs de l’OMS Barcelona sobre l’enfortiment dels sistemes de salut per millorar la prevenció i la cura de la tuberculosis La cinquena edició del curs Barcelona de l’OMS sobre enfortiment dels sistemes de salut per millorar la prevenció i la cura de la tuberculosi (TB) es va ajornar i es preveu que s’impartirà el 2021. Curs de l’OMS Barcelona sobre finançament de la salut per a la CSU L’edició 2020 del curs de l’OMS Barcelona sobre finançament de la salut per a la CSU va atreure 165 sol·licituds, de les quals vam acceptar 71 participants, però vam haver de cancel·lar l’esdeveniment a última hora. L’Oficina té previst oferir aquest curs el 2021 per als participants ja acceptats. Hem fet una enquesta als participants sobre el seu interès per assistir al curs el 2021 com a curs presencial, virtual, o si ja no els interessava. La gran majoria dels enquestats prefereixen un curs presencial, per tant, continuem els preparatius per reprendre el lliurament d’aquesta activitat estrella per part de l’oficina en el marc tradicional un cop es relaxin les normes de seguretat de salut pública relacionades amb la pandèmia. Desenvolupament de cursos de formació virtuals i a distància S’ha elaborat una versió virtual de curs de l’OMS sobre enfortiment dels sistemes de salut per millorar la prevenció i la cura a la TB, en col·laboració amb experts implicats en el curs presencial. Està previst que es faci el primer curs d’aquest tipus per als participants romanesos que es beneficien del finançament del Fons Global. La formació a distància ja existent sobre finançament de la salut es va traduir al rus i es va llançar el 2020 amb un ampli suport per part de l’Oficina. El 2020 es va endegar una sèrie de seminaris en línia en col·laboració amb la seu de l’OMS sobre temes seleccionats en finançament i governança de la salut. L’Oficina va desenvolupar una versió en rus del curs global a distància sobre finançament de la salut Oficina de l’OMS a Barcelona per al finançament dels sistemes de salut 22 Conferències i col·laboració entre agències Informe tècnic anual 2020 23 Es va convidar al personal senior de l'Oficina a ser ponents en conferències i reunions internacionals organitzades per agències i universitats internacionals. • Sarah Thomson va presentar L’experiència europea amb l’assegurança mèdica privada al 7è Col·loqui Anual Global sobre Economia de la Salut organitzat per la Universitat de Califòrnia, Berkeley; la Universitat de Califòrnia, San Francisco; i la Universitat de Stanford, i que va tenir lloc a Berkeley, Califòrnia el 24 de gener de 2020. • Tamás Evetovits va presentar Es pot permetre la gent pagar per l’assistència sanitària? Nova evidència sobre protecció financera a Europa a l'esdeveniment paral·lel de la Conferència del Premi Prince Mahidol 2020 sobre Com fer que el finançament de la salut funcioni per a la CSU, que va tenir lloc a Bangkok, Tailàndia el 29 de gener de 2020. • Tamás Evetovits i Sarah Thomson van presentar Es pot permetre la gent pagar per l’assistència sanitària? Nova evidència sobre protecció financera a Europa a la Sessió Tècnica del Consorci de Salut i Social de Catalunya a Barcelona, Espanya, el 20 de febrer de 2020. • Sarah Thomson va presentar Treball dur per al govern! Equilibrar el finançament públic i privat per a la CSU a Europa a la 32a conferència anual sobre polítiques de salut del Centre de la Universitat British Columbia per a la investigació i la política de serveis de salut (CHSPR) a Vancouver, Canada, el 5-6 de març de 2020. • Triin Habicht va presentar Modificacions dels acords de compra en resposta a la COVID-19: un cas pràctic de telemedicina al V Fòrum Anual de Finançament de la Salut: Construint resiliència i finançament sostenible de la salut durant la COVID-19 que va ser co-organitzat pel Grup del Banc Mundial, la Agència dels Estats Units pel Desenvolupament Internacional i el Mecanisme Mundial de Finançament al juliol de 2020. • Triin Habicht va assistir a la 8a reunió de la Xarxa Conjunta d’Alts Funcionaris de Pressupostos i Salut de l’OCDE a París del 10 al11 de febrer de 2020. Arribant a audiències de tot el món amb la presentació de la feina de l’Oficina a conferències internacionals © PMAC 2020 Oficina de l’OMS a Barcelona per al finançament dels sistemes de salut 24 Assoliments nacionals el 2020
Perspectiva general Suport tècnic més ampli Personal que contribueix al treball als païssos Font: Oficina Regional de l’OMS per Europa Informe tècnic anual 2020 27 L’Oficina disposa d’un programa extens que ofereix suport tècnic i assessorament en polítiques als Estats Membres de tota la Regió d’Europa. El 2020, el suport més significatiu va anar a parar a Albània, Geòrgia, Kirguizistan, la República de Moldàvia, Tadjikistan, Turkmenistan, Ucraïna i Uzbekistan. El personal de l’oficina també va dirigir o va contribuir al treball de l’OMS a Armènia, Azerbaidjan, Estònia, Letònia, Macedònia del Nord i Romania. © WHO Oficina de l’OMS a Barcelona per al finançament dels sistemes de salut 28 Coordinació regional del suport tècnic als països: impuls de reformes importants per avançar cap a la CSU Informe tècnic anual 2020 29 L'Oficina ha tingut un paper principal en la coordinació de l'assistència tècnica als països que participen en reformes a gran escala del sistema sanitari per a la salut. El Partenariat per a la CSU amb el suport de la Unió Europea, entre d’altres, ha desplegat 6 milions de dòlars per donar suport i enfortir els païssos en el seu progrés a la CSU a la Regió Europea en el període 2019-2022. Aquest projecte permet a l’OMS enfortir les seves operacions a nivell de país a través d’assessors de polítiques internacionals amb seu a països. La major part del finançament i el suport tècnic es destinen a Azerbaidjan, Geòrgia, Kirguizistan, la República de Moldàvia, Tadjikistan, Ucraïna i Uzbekistan. Distribució de la cartera del Partenariat per a la CSU entre els païssos participants, 2020 Font: Oficina Regional de l’OMS per Europa, 2021 L’assistència tècnica per a la CSU té com a objectiu augmentar la capacitat del país per desenvolupar, implementar, controlar i avaluar polítiques sanitàries nacionals sòlides i completes al voltant dels temes claus següents: (i) governança per a la CSU, (ii) tancar les bretxes de cobertura mitjançant un millor disseny de prestacions amb èmfasi en tractaments mèdics ambulatoris, (iii) enfortiment de l’assignació de recursos i compres estratègiques, (iv) prestació de serveis de salut pública i d’atenció primària i (v) inversió en salut digital per a una millor gestió de la salut de la població. Ucraïna 47% Uzbekistan 12% Tadjikistan 10% Geòrgia 10% Kirguizistan 8% Azerbaidjan 8% República de Moldàvia 5% Oficina de l’OMS a Barcelona per al finançament dels sistemes de salut 30 Suport del partenariat per a la CSU als països en el finançament de salut Distribució de la cartera del Partenariat per a la CSU entre les àrees tècniques, 2020 Recompte de producte/servei Ín d ex o s tè cn ic s 0 5 10 15 Finançament de la Salut Prestació de serveis Personal sanitari Governança Malalties no transmissibles i salut mental Productes sanitaris i farmaceutics Azerbaidjan Geòrgia Kirguizistan República de Moldàvia Tadjikistan Ucraïna Uzbekistan Font: Oficina Regional de l’OMS per Europa, 2021 Informe tècnic anual 2020 31 Geòrgia La nova Agència Nacional de Salut (anterior divisió sanitària de l’Agència de Serveis Socials) es va crear sota l’Administració de la Seguretat Social. L’assistència tècnica de l’OMS en els darrers anys va ajudar al desenvolupament de la compra estratègica de serveis de salut i al desenvolupament de la capacitat organitzativa de l’Agència de serveis socials. El reforç de la capacitat de compra estratègica de la recentment creada Agència Nacional de Salut va continuar sent una de les àrees de treball prioritàries. El 2020, l’assistència tècnica de l’OMS es va centrar en la revisió del paquet de prestacions d’assistència sanitària primària i en el desenvolupament del model de costos per donar suport al disseny del nou model de pagament i com a base dels pressupostos. El model de pagament proposat és una combinació de pagaments capitals, bonificacions de lloguer i pagaments addicionals per a serveis prioritaris (salut infantil, malalties prioritàries). Aquest treball es va veure afectat per la COVID-19, ja que totes les missions al país es van posposar i el treball només es podia dur a terme mitjançant consultes multidisciplinàries en línia intensives amb la participació de les oficines de l'OMS de Barcelona i d'Almati, així com d’experts nacionals i internacionals, el Ministeri i l'Oficina de l’OMS a Geòrgia. L’informe sobre protecció financera “Es pot permetre la gent pagar per l’assistència sanitària? Nova evidència sobre protecció financera a Geòrgia” es va completar en col·laboració amb autors locals. L’informe es basa en l’anàlisi de l’enquesta pressupostària de les famílies i avalua l’impacte de les reformes del finançament de la salut sobre la capacitat de les persones de Geòrgia per pagar l’atenció sanitària. També esbossa les implicació polítiques. El llançament oficial de l'informe està previst per al 2021. Kirguizistan Al llarg de l’any, una de les àrees prioritàries de l’assistència tècnica de l’OMS ha estat donar suport al Fons d’Assegurança Mèdica Obligatòria (MHIF) per crear capacitat institucional i enfortir les pràctiques de governança. L’informe de l’OMS (2020) sobre “Governança per a les compres estratègiques en l’estudi de cas del sistema de finançament de la salut de Kirguizistan” resumeix els principals problemes de governança i proporciona recomanacions aplicables i rellevants segons el context. El 2020, el focus de l'assistència tècnica va patir la inestabilitat política que va experimentar el país durant l'últim trimestre de l'any, que va culminar amb discussions sobre els mecanismes de governança del MHIF, inclosa la seva fusió amb el Ministeri de Salut. Al novembre, l’OMS va organitzar el diàleg d’alt nivell sobre polítiques amb el viceprimer ministre, el Ministeri de Salut, el Ministeri d’Hisenda, el MHIF i el Banc Mundial, i les agències de desenvolupament alemanyes i suïsses, que van portar el Govern a reconsiderar la proposta de fusió. Com a resultat, l’aspiració és ampliar el suport tècnic de l’OMS per enfortir els mecanismes de governança existents del MHIF. L’OMS va prepararar l’informe de política "Finançament de la salut al Kirguizistan: obstacles i oportunitats per millorar la resposta a la Covid19" amb un conjunt de recomanacions polítiques sobre com abordar les febleses del finançament de la salut que la pandèmia ha fet evidents. Aquest informe es va fer servir per facilitar les discussions entre els socis de desenvolupament i els actors clau del país. Per reforçar les compres estratègiques, l'OMS va proporcionar assistència tècnica per tal de: • conduir el primer anàlisi de costos dels serveis hospitalaris públics i introduir un sistema sostenible per a un ús posterior dels estudis de costos; • revisar la classificació quirúrgica per primera vegada després de la seva creació l’any 1997 per tenir en compte el canvi de la pràctica clínica i passar al sistema de pagament basat en la producció (DRG) kirguís de la pròxima generació; • facilitar els debats entre els metges sobre el sistema DRG i la classificació quirúrgica per augmentar la seva capacitat d’entendre millor el sistema de finançament de la salut. Oficina de l’OMS a Barcelona per al finançament dels sistemes de salut 32 República de Moldàvia El novembre de 2020 es va posar en marxa el procés per desenvolupar la nova estratègia de desenvolupament organitzatiu de la National Health Insurance Company (NHIC) per al 2025. Aquest procés ens permet aprofitar l’impuls per alinear els objectius estratègics de la NHIC 2025 amb les directrius polítiques de l’Estratègia Nacional de Salut 2030 i facilitar diàlegs de polítiques estructurades sobre les necessitats futures de desenvolupament del sistema d’assegurances mèdiques per millorar la protecció financera i fer esforços per avançar cap a la Cobertura de Salut Universal. L’esborrany de la nota conceptual de l’estratègia NHIC 2025 es presentarà a consultes públiques a la primavera del 2021. Per reforçar les compres estratègiques, l'OMS va proporcionar assistència tècnica per tal de: • identificar els mètodes de pagament adequats per a la gestió de casos COVID-19 basats en les dades reals de la NHIC 2020; • avaluar el cost de la COVID-19 i de casos sospitosos (en dones embarassades, nens i adults) per tipus d'intervenció i per gravetat; • elaborar un informe analític que resumeixi els resultats de l’anàlisi de la base de dades NHIC DRG per al 2020. L’informe “Es pot permetre la gent pagar per l’assistència sanitària? Nova evidència sobre protecció financera a la República de Moldàvia (2020)” es va elaborar en col·laboració amb autors locals. L'informe es basa en l'anàlisi de l'enquesta pressupostària de les famílies i identifica els factors que reforcen i minven la protecció financera i proporciona diverses accions polítiques per millorar la protecció financera al país. El diàleg sobre polítiques està previst per al 2021. Tadjikistan L’OMS dóna suport a Tadjikistan per controlar els seus progressos cap a la CSU, reforçar la base d’evidències per a un diàleg de polítiques més eficaç i construir sistemàticament a la capacitat i el suport polític per a la CSU dins i fora del sector sanitari. El 2020, l’OMS va ajudar el Grup d’Experts Interinstitucionals (IEG) del Ministeri de Finances per enfortir la comunicació i la cooperació entre els dos ministeris i els socis de desenvolupament i endegar els preparatius per a la implementació de nous mecanismes de finançament de la salut, centrant-se en una regió pilot (Sughd), on s'aplicaran totes les àrees tècniques de suport a la reforma del sistema de finançament sanitari. La nota conceptual sobre la reforma del finançament de la salut de l’Oblast de Sughd es va desenvolupar i es va presentar als socis de desenvolupament i a altres actors clau. Informe tècnic anual 2020 33 Ucraïna Fa molt de temps que l’OMS dona suport a Ucraïna per al disseny i la implementació d’una reforma integral del finançament de la salut. Per reforçar el disseny general del Programa de Garanties Mèdiques (PMG) el 2021, l'OMS va donar suport per tal de: • revisar diferents paquets de serveis (descripció dels serveis, condicions de contractació i mètodes i tarifes de pagament del proveïdor), inclosos els de salut mental, VIH, tuberculosi i serveis mèdics d’emergències; • desenvolupar una eina d’anàlisi de dades per simular previsions de pressupostos hospitalaris, diferents escenaris de mitigació de riscos i el model final per als hospitals contractants en preparació per al llançament de les reformes de fase 2 de PMG a l’abril de 2020; • avaluar els costos dels serveis PMG per informar sobre l’establiment de les taxes de pagament per al 2021- 22 proporcionant orientació tècnica, anàlisi de dades i contribuint a les discussions del Grup de Treball del Ministeri de Salut; • fomentar la capacitat dels departaments regionals pel que fa als principis bàsics de la compra estratègica. Per ajudar de cara al finançament de l’AP el 2021, l'OMS va proporcionar assistència tècnica per tal de: • analitzar la dotació pressupostària a l’AP aprovada per al 2020 i prevista per al 2021, inclòs el finançament de serveis relacionats amb la COVID-19 a nivell de l’APS; • revisar l'abast del servei de l’AP per al 2021 i presentació de recomanacions sobre la seva ampliació i l’alineació amb el pagament per capigació que permetrà que l’AP tingui un paper més important; • donar suport al desenvolupament d’indicadors del rendiment de l’AP que es puguin utilitzar per a pagaments d’incentius; • realitzar una revisió tècnica de les capacitats i el potencial existents d’e-Health per donar suport al rendiment i les compres estratègiques de l’AP a Ucraïna (un esborrany de document “Capacitats existents i informació potencial a e-Health per donar suport a les millores en la compra de l’AP a Ucraïna”). El 2020, l'OMS va contribuir al diàleg polític d'alt nivell sobre la reforma del finançament de la salut amb les següents iniciatives: : • va reforçar la capacitat del Ministeri de Salut i dels membres del Parlament nacional en el finançament de la salut amb l’organització de diverses jornades, com ara els diàlegs de polítiques sobre la CSU i temàtiques relacionades amb l’assegurança mèdica voluntària, els copagaments, el cost i una consulta executiva de dos dies de durada al gener del 2020 a l’Oficina de l’OMS a Barcelona; • va finalitzar l’informe "Actualització anual de la revisió conjunta de l'OMS i el Banc Mundial de les reformes del finançament de la salut a Ucraïna"; • va elaborar un informe de polítiques sobre l'alineació de les reformes de finançament i la descentralització de la salut a Ucraïna; • va preparar el document analític “Espai pressupostari per a la salut a Ucraïna” per donar suport al Ministeri de Salut en les negociacions pressupostàries per al 2021 i proporcionar una anàlisi neutral i oportuna en el context de la COVID-19. . Així mateix, s’ha establert una relació de col·laboració amb el Servei d’Estadística Estatal d’Ucraïna per actualitzar l’estudi de protecció financera del 2018 amb les dades del període 2016-2019. S'ha elaborat una nota metodològica detallada sobre possibles enfocaments per dur a terme un estudi sobre pagaments informals a Ucraïna amb les corresponents estimacions pressupostàries. Oficina de l’OMS a Barcelona per al finançament dels sistemes de salut 34 Uzbekistan Per donar suport a l’Uzbekistan en la posada en marxa de la nova estratègia de finançament de la salut que preveu la creació d’una agència nacional de compres sanitàries el 2020, l’OMS va continuar: • Proporcionant un ampli suport tècnic i estratègic (reunions d’alt nivell, facilitació de grups de treball tècnics, intercanvi de directrius i bones pràctiques, i exàmen i anàlisi dels projectes legislatius) al Ministeri de Salut, al Consell de Ministres i a l’Administració del President pel que fa a la revisió d'un paquet legislatiu per donar suport a una reforma integral del finançament de la salut i la prestació de serveis, que es dirigirà a l'Óblast de Sydarya el 2021; • desenvolupant la capacitat del grup de treball tècnic del Ministeri de Salut sobre finançament sanitari, mecanismes de pagament i contractació de proveïdors mitjançant una sèrie de seminaris web de dues hores; • convocant conjuntament amb el Ministeri de Salut reunions mensuals periòdiques amb socis per al desenvolupament de la salut, així com reunions ad hoc amb socis clau en el finançament de la salut, com el Banc Mundial i el Banc Asiàtic de Desenvolupament, per garantir l’harmonització sobre la base del model de Syrdarya i afavorir la col·laboració en la seva implementació i perfeccionament en el temps. Aquestes activitats van culminar amb la signatura de la Resolució presidencial “Sobre les mesures d’aplicació del nou model organitzatiu en atenció sanitària i els mecanismes de l’assegurança mèdica estatal a la regió de Syrdarya” el mes de novembre del 2020. La nova agència nacional de compres sanitàries va comença a funcionar l’1 de desembre. Per donar suport al pilot de l'Óblast de Sydarya, l'OMS va contribuir a: • desenvolupar i provar sobre el terreny el protocol per a una avaluació inicial de les instal·lacions sanitàries per al pilot Syrdarya amb el Banc Alemany de Desenvolupament (KfW); • recopilar i analitzar dades demogràfiques, epidemiològiques i de costos dels 85 centres ambulatoris (AP i policlínics) i 22 hospitals de la regió de Syrdarya; • dissenyar les eines de recollida de dades i els taulers analítics. Informe tècnic anual 2020 35
Suport específic a les polítiques de finançament de salut al països Una asseguradora pública de salut de caire social finançada amb impostos sobre el treball no és sostenible Païssos amb transferències generals de pressupost de l’ús de l’asseguradora pública de salut de caire social Font: Oficina Regional de l’OMS per Europa (2021): Spending on health in Europe: entering a new era. World Health Organization. Regional Office for Europe (https://apps.who.int/iris/ handle/10665/340910). D es p es a s a n it a ri a t o ta l ( % ) SV K SV N LU X FR A D E U C R O H U N LT U E ST P O L C Z E IS R B E L SW I A N D G R E A U T C Y P LV A FI N M A T P O R SP A IR E IT A U N K IC E SW E D E N N O R 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 Assegurança de salut privada obligatòria Contribucions Transferències de pressupost Plans governamentals Informe tècnic anual 2020 37 Albània El 2020, l’OMS va proporcionar assistència tècnica per revisar l’Estratègia nacional de salut albanesa 2016- 2020. L'Oficina va donar suport a la revisió del sistema de finançament de la salut i de com ha contribuït a la consecució dels objectius estratègics. La revisió estableix les bases per desenvolupar l’Estratègia nacional de salut 2021-2025. Paral·lelament, es va proporcionar suport tècnic per millorar la producció de dades dels comptes sanitaris nacionals i informar a la Base de Dades de Despeses Sanitàries Globals de l'OMS. L’informe “Es pot permetre la gent pagar per l’assistència sanitària? Nova evidència sobre protecció financera a Albània?” es va completar en col·laboració amb autors locals. L'informe es basa en l'anàlisi de l'enquesta pressupostària a les unitats familiars i identifica els factors que reforcen i minven la protecció financera, alhora que identifica diverses accions polítiques per millorar la protecció financera al país. Armènia Per donar suport als preparatius d’una reforma a gran escala del finançament de la salut, l’OMS va proporcionar assistència tècnica al Ministeri de Salut per tal de finalitzar la nota conceptual sobre la reforma del finançament de la salut. L'Oficina va contribuir a la revisió conjunta de l'esborrany de nota conceptual dirigida pel Banc Mundial mitjançant una sèrie de reunions de revisió a principis de febrer de 2020. Els preparatius de la reforma es van ajornar a causa de la crisi de la COVID-19. Azerbadijan Per reforçar la funció de compra estratègica de l'Agència Estatal d'Assegurança de Salut Obligatòria d'Azerbaidjan, l'Oficina va proporcionar assistència tècnica per revisar el sistema de gestió de reclamacions existent a fi i efecte d’identificar les llacunes clau i proposar recomanacions d’acord amb el full de ruta per al 2021. Estònia Per donar suport a les futures orientacions de la reforma del finançament de la salut a Estònia, l'Observatori Europeu, la Comissió Europea i el Ministeri d'Afers Socials d'Estònia, amb la contribució de l'Oficina de Barcelona, van organitzar una sessió de consulta voluntària. Macedònia del Nord El 2020 es va proporcionar suport tècnic a Macedònia del Nord per elaborar un estudi complet dels HA per al 2018, incloses les despeses de malaltia aplicant l’HAPT, que automatitza la recopilació i l’anàlisi de dades. L'Oficina va facilitar les negociacions entre el Ministeri de Salut, el Fons d'Assegurances de Salut i l'Oficina Estatal d'Estadística (SSO) per identificar l’SSO com l'organisme responsable de la recopilació anual de dades amb el suport del Ministeri de Sanitat. L’SSO també serà responsable d’informar de les dades dels comptes de salut a Eurostat i a l’OMS. Montenegro El 2020 es va proporcionar suport tècnic a Montenegro per elaborar un estudi complet dels comptes de salut (HA) per al 2018, incloses les despeses de malaltia aplicant l’eina de producció dels HA (HAPT) que automatitza la recopilació i l’anàlisi de dades. Basant-se en aquesta experiència, també es van produir estudis d’HA complets per al període 2011-2017. Turkmenistan El 2020, l’Oficina va proporcionar assistència tècnica per dur a terme la revisió del sistema de finançament de la salut i una sèrie de seminaris d’augment de capacitats amb el Ministeri de Salut i altres actors clau per facilitar els debats sobre les futures opcions de reforma del finançament de la salut. Oficina de l’OMS a Barcelona per al finançament dels sistemes de salut 38 Suport tècnic a Catalunya, Espanya Informe tècnic anual 2020 39 Avaluació de 30 anys de planificació de salut a Catalunya El 2019, el Departament de Salut de Catalunya es va adreçar a l'Oficina per iniciar una avaluació de l'evolució, els resultats i l'impacte dels 30 anys de planificació sanitària a Catalunya. L’objectiu d’aquest exercici era avaluar els punts forts i els punts febles des d’una perspectiva internacional per servir de base en la concepció del cicle de planificació sanitària per al 2021-2025. L'Oficina va treballar amb experts internacionals i locals per desenvolupar un enfocament a mida basat en les bones pràctiques internacionals pel que fa a planificació de la salut, i en l'avaluació del rendiment del sistema sanitari. L'avaluació va demostrar que els plans de salut són una institució valuosa del sistema sanitari català, ben coneguts per totes les parts interessades, respectats per establir una visió i una direcció per millorar la salut i el benestar, i que fan palès un lideratge clar, rols i relacions institucionals ben assignats, inclusius, i un diàleg obert i una aplicació coherent al llarg del temps. No obstant això, més recentment, el procés de planificació sanitària s'ha enfrontat a reptes, ja que l'acció sanitària s'ha tornat més pluralista entre sectors i nivells governamentals. Amb una creixent atenció a l’acció intersectorial per abordar una gamma més completa de determinants de la salut, el procés de planificació sanitària ha estat capaç de copsar temes i polítiques clau, però cal reforçar els mecanismes d’implementació i de finançament. Catalunya ha estat un hivernacle d’innovació a nivell local (municipis i institucions sanitàries), que ha instat els planificadors de salut a crear plataformes i processos per tal d’identificar i legitimar innovacions efectives a fi i efecte d’ampliar-les. Ara cal adaptar la planificació sanitària perquè esdevingui el nexe de l’acció intersectorial i intergovernamental per a la salut. L’Oficina va conduir una revisió de l’experiència de Catalunya en la planificació en salut amb estreta col.laboració del Departament de Salut de Catalunya. ThirTy-year reTrospecTive ofcaTalan healTh planning Driver of Health System Transformation Oficina de l’OMS a Barcelona per al finançament dels sistemes de salut 40 Suport de programes i seminaris de formació a Barcelona El personal senior de l'Oficina va contribuir al programa de formació de Màster ofert per ISGlobal de la Universitat de Barcelona. El treball sobre protecció financera es va presentar en el marc d’un seminari per a investigadors i professionals de la salut del sistema sanitari català organitzat pel Consorci de Salut i Social de Catalunya. L’Oficina també ofereix oportunitats de pràctiques als estudiants que estudien a diverses universitats de Barcelona. Presentació i difusió per web de la sessió sobre protecció financera al Consorci de Salut i Social de Catalunya @Consorci de Salut i Social de Catalunya Informe tècnic anual 2020 41 Difusió del treball de l’OMS en resposta a la pandèmia de la COVID-19 L'Oficina va proporcionar a les autoritats catalanes actualitzacions periòdiques de documents relacionats amb la COVID-19 desenvolupats per l'Oficina Regional de l'OMS per a Europa, que es consideraven rellevants en el context català. Així, es va procedir a la traducció dels documents següents al català, segons el suggeriment del Departament de Salut: • Prevenir i gestionar la pandèmia de la COVID-19 a través de serveis d'atenció a llarg termini a la regió europea de l'OMS; i • Consideracions sobre el sistema sanitari: quan la grip compleix COVID-19. Mesures de preparació i resposta quan coincideixen COVID-19, grip i infeccions respiratòries agudes a la regió europea de l'OMS. L’Oficina va convidar funcionaris i experts catalans a una sèrie de seminaris web organitzats per l’OMS, entre ells: • A qui li importa? Treballar en una comprensió compartida de qüestions relacionades amb el personal en l’atenció sanitària a llarg termini • La salut mental i el personal sanitari • Parlem - Atenció Primària de Salut. Oficina de l’OMS a Barcelona per al finançament dels sistemes de salut 42 Oficina de l'OMS a Barcelona per al finançament dels sistemes de salut © F o to : R o b er t R am o s/ FP H SP L´Oficina de l´OMS a Barcelona és un centre d´excel·lència en el finançament de la salut per a la cobertura sanitària universal. Treballa amb els estats membres de la Regió d'Europa de l'OMS per promoure polítiques públiques basades en l'evidència. Una part fonamental de la tasca de l'Oficina és avaluar el progrés regional i dels països cap a l'assoliment de la cobertura sanitària universal mitjançant el monitoratge de la protecció financera – l'impacte de la despesa directa en salut al nivell de vida i a la pobresa . La protecció financera és una dimensió central del rendiment dels sistemes de salut i un dels indicadors dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. L'Oficina dóna suport als països per elaborar polítiques, fer un seguiment dels progressos realitzats i dissenyar reformes a través del diagnòstic dels problemes dels sistemes de salut, l'anàlisi de les opcions de polítiques específiques a cada país, el diàleg polític de alt nivell i l’intercanvi d’experiències internacionals. A més, l'Oficina coordina cursos de formació de l'OMS sobre el finançament de la salut i l'enfortiment de sistemes de salut per millorar-ne els resultats sanitaris. L'Oficina, creada el 1999, compta amb el suport del govern de la Comunitat Autònoma de Catalunya (Espanya) i forma part de la Divisió de Polítiques i Sistemes de Salut dels Països de l'Oficina Regional de l'OMS per a Europa. World Health Organization Barcelona Office for Health Systems Financing Sant Pau Art Nouveau Site La Mercè pavilion, Sant Antoni Maria Claret, 167 08025 Barcelona (Spain) Tel: +34 93 611 20 33 Email: eubar@who.int Website: www.euro.who.int/barcelona L’Oficina Regional de l’OMS per a Europa L’Organització Mundial de la Salut (OMS) és una agència especialitzada de les Nacions Unides creada el 1948 amb la responsabilitat principal dels afers internacionals de salut i de salut pública. L’Oficina Regional de l’OMS per a Europa és una de les sis oficines regionals al voltant del món, cadascuna amb el seu propi programa orientat a les condicions particulars de salut dels països als quals serveix. Estats Membres WHO/EURO:2022-3448-43207-64674 Albània Alemanya Andorra Armènia Àustria Azerbaidjan Bèlgica Bielorússia Bòsnia i Hercegovina Bulgària Xipre Croàcia Dinamarca Eslovàquia Eslovènia Espanya Estònia Federació Russa Finlàndia França Geòrgia Grècia Hongria Irlanda Islàndia Israel Itàlia Kazakhstan Kirguizistan Letònia Lituània Luxemburg Macedònia del Nord Malta Mònaco Montenegro Noruega Països Baixos Polònia Portugal Regne Unit República Txeca República de Moldàvia Romania San Marino Sèrbia Suècia Suïssa Tadjikistan Turkmenistan Turquia Ucraïna Uzbekistan